Un article de
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa
29 de gener de 2021

Raul Villalba: un univers plàstic canviant, màgic i summament provocatiu

Aquests dies, amb el patrocini del Departament de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada i de CEINA Centre Informàtic de l’Anoia, a la Sala Municipal d’Exposicions, se’ns està convidant a gaudir d’una excepcional mostra de l’obra de l’argentí Raúl Villalba, Premi Ciutat d’Igualada Jaume Graells d’Art Digital, 2020.

El premi d’Art Digital Jaume Graells, que està propulsat pel Centre Informàtic de l’Anoia, CEINA, i l’Ajuntament d’Igualada, compta amb el suport de La Renda Urbana, i Trilogi, TLG Commerce, entitats destinades a perpetuar la memòria de Jaume Graells. Aquest passat 2020, el jurat, format per Pere Camps, Ada Jover, Josep Maria Rosich, Xavier Vives, Joan Domènech, Eulogi Domènech i Teresa Creus va deliberar com a guanyadora la sèrie: “Desde el reino de mi mente”, de l’autor Raul Villalba, de Buenos Aires, el qual va ser mereixedor del mateix guardó, d’una llicència original atorgada per Corel i de 1.800 euros.

Nascut a Buenos Aires, aquest geni de tantes manifestacions de l’art es va anar formant de manera autodidacta tot iniciant-se en el món de la fotografia de ben jove per a passar en qüestió de dècades, però sense ordre cronològic, a convertir-se en un dels fotògrafs de creació artística amb major reconeixement tant a nivell nacional, a l’Argentina, com més enllà de les seves fronteres. Summament compromès amb la seva obra, de seguida, la seva trajectòria artística l’ha portat a passar per diferents competències en el camp la fotografia, ja sigui com a fotògraf de publicitat, com a retratista o com a il·lustrador d’imatges per a portades de llibres, discs, àlbums, etc., una prolífica i nombrosa realització creativa que s’ha comercialitzat amb gran èxit i repercussió a tot el món, a petició d’editorials de renom. Paral·lelament, també ha participat en diverses convocatòries de concursos fotogràfics internacionals, aconseguint nombrosos reconeixements i premis que l’han portat a ser tota una identitat per països com: França, Itàlia, Polònia, Hongria, Luxemburg, Sud- Àfrica, Brasil, etc. Així mateix, endemés d’unes incomptables exposicions individuals també ha format part d’unes sovintejades mostres col·lectives en galeries d’art i centres culturals de diversos països; aconseguint amb totes uns reiterats èxits i d’altres no menys excel·lents crítiques.

Atenent a la seva obra, si hi ha un punt de partida en cadascuna de les seves creacions aquest és el propòsit de presentar o bé mostrar a través de la imatge aquell gran univers de l’Home i del Món, processant diferents mecanismes cerebrals, que van des del oníric, amb els somnis i les fantasies que puguin inquietar-lo i envair la seva ment; o bé, des de la dimensió espiritual i la seva pròpia mística, on s’esbudellen estadis gairebé metafísics enmig d’una successió de pensaments racionals i irracionals susceptibles d’emergir, renéixer o esfumar-se instant rere instant d’aquell seu món més intimista.

De paraules d’aquest artista, hom dedueix que mai no s’ha plantejat de seguir cap camí temàtic, ni subjectar-se a cap procés tècnic; això és perquè cada fotografia incorpora una idea única i incomparable, una situació fotogràfica independent. I per descomptat, ell mateix considera que és la fotografia artística -les seves construccions fotogràfiques a força de capes- la que li permet d’expandir-se i abocar-se totalment en les seves capacitats creatives; cosa que li atorga el seu talentós estil. Efectivament, tal com apunten tots els seus crítics, i des de fa anys, Villalba va allà a on l’empenyen les sensacions, abandonant-se en molts casos en un estat de semi inconsciència bo i evitant raons o lògiques creatives artístiques; és a dir, sense metes i sense res que li marqui límits. És en aquest estat vital, en aquest procés creatiu, alliberant el seu “jo interior” com és capaç de donar vida plena a cadascuna de les seves imatges, concedint un sentit total a cada creació i extraordinàriament lluny d’allò plàsticament imaginable.

Comenta aquesta entrada:

Et recomanem×