El terme municipal de Vilanova del Camí, dit també popularment Vilanoveta del Camí, té 10,3 km2 i és situat al SE de la ciutat d’Igualada, amb la qual el poble de Vilanova del Camí, cap de municipi, forma pràcticament un continu urbà. Limita amb el terme d’Igualada i d’Òdena, la Pobla de Claramunt, Carme, Orpí i Santa Margarida de Montbui. El terme descriu una singular llenca vers el nord-est, per on passa l’antiga carretera N-II, de Lleida a Barcelona, on hi havia l’hostal del Porc, a l’indret de Can Vila.
Vilanova neix al costat del que va ser el camí reial que unia Catalunya amb l’Aragó. Cal dir però que la història d’aquest municipi tal com el coneixem ara és recent, ja que la unificació dels dos nuclis originaris no va ser fins l’any 1830. Quan parlem dels orígens del municipi hem de parlar de dos nuclis de població diferents: un el de la Quadra de Vilanova que jurisdiccionalment pertanyia als Montbui, i l’altre, el de Vilanova del Camí, que pertanyia als Claramunt.
Les primeres cases es van construir al costat d’un casal fortificat que actuava de torre d’avançada dels castell de Claramunt, punt de mira sobre Igualada. Aquest castell o casa fortificada és citada documentalment l’any 1206 tot i que la primera vegada que trobem esmentat el nom de Vilanova del Camí és en un document del segle XIV. En aquest segle coneixem de l’existència d’una comunitat jueva i tenim les primeres referències de l’església de Sant Hilari.
Vilanova del Camí va ser la primera població de la comarca en tocar a sometent contra els francesos i va participar a les batalles del Bruc.
Eren molts els igualadins que tenien propietats a Vilanova: adobers, paraires, blanquers i famílies benestants, la qual cosa fa que les fluctuacions de la població són paral·leles amb Igualada. Durant el segle XX les necessitats de la indústria del gènere de punt van comportar una forta immigració que va trobar en els terrenys de Vilanova sòl per construi-hi habitatge, provocant un creixement especatclular de la població.
Església de Sant Hilari
Edifici d’estil neoclàssic que consta d’una nau única amb vuit capelles laterals, sis de les quals són d’iguals dimensions i les dues restants més petites, una d’elles dedicada a baptisteri. Compta amb absis poligonal a la testera. Té coberta de teules de dos aiguavessos. La nau principal compta amb volta de canó emblanquinada amb cinc arcs torals pintats de color gris. Exteriorment hi destaca el campanar, situat al costat SW, de planta quadrangular a la base per esdevenir en la part superior octogonal.
La façana principal és llisa i hi destaca l’accés al temple format per una portalada amb rosassa situada al damunt emmarcada entre dues columnes. Els murs són de maçoneria amb acabat arrebossat.
L’actual església de Vilanova del Camí fou erigida l’any 1803 i beneïda l’any 1805. Ocupa el mateix indret que una capella anterior ja documentada l’any 1300 i que el 1779 deixà de ser sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt per esdevenir parròquia independent.
Durant la Guerra Civil patí destrosses diverses, com la destrucció del retaule major i imatges de les capelles laterals. Durant aquest conflicte bèl·lic sembla que l’edifici fou utilitzat com a fàbrica de munició.
Emplaçament: Carrer Major, 97
Molí de Rigat
El molí de Rigat segueix el model de molí paperer per excel·lència. Compta amb tres parts diferenciades: comptador-habitatge, mirador i molí, amb tipologia de masia senyorial. L’edifici presenta planta rectangular amb la façana principal mirant a tramuntana, en un dels costats curts del rectangle. Està format per planta baixa, planta primera, segona, tercera i golfes. El sostre és de teula, amb el carener perpendicular a les façanes curtes i per tant paral·lel a les llargues. La façana principal compta amb la porta d’entrada a la planta baixa, que és allindada i no ocupa una posició centrada.
A nivell de la planta primera s’hi ubica un nínxol amb una imatge escultòrica de Sant Pere als peus de la qual hi trobem gravades dues dates: l’original de la imatge: 1879 i una afegida posteriorment l’any 1939.
Emplaçament: Al marge dret de la riera de Castellolí, al punt on aquesta desemboca al riu Anoia
Molí de Moletons
Antic molí draper dels segles XVI i XVII que passà a ser molí paperer durant el segle XVIII. El cos del molí es conserva en bon estat. Està format per un edifici de planta aproximadament rectangular amb un dels costats, el del NE, retallat de forma aproximadament trapezoïdal. Consta de planta baixa i planta pis.
Al costat NE se situen, a nivell de planta baixa, dues obertures dotades d’arc escarser que actualment es troben tapiades. Les obertures de l’edifici són amb llinda. Les parets estan construïdes amb maçoneria que barreja pedres irregulars, còdols en molts casos, amb pedres de mida més petita tot lligat amb morter de calç. La coberta és de teula amb dos aiguavessos i el carener discorre en sentit aproximat NW-SE.
Emplaçament: Al marge esquerre del riu Anoia, just al davant de la Depuradora d’aigües d’Igualada
Can Muscons
L’edifici que veiem avui dia té una estructura força interessant, fruit de les nombroses reformes que s’hi han anat succeint al llarg dels segles. Es tracta d’una construcció de planta quadrada, formada per una planta semisoterrani, planta baixa i planta de pis, coronada per una balustrada. A la façana d’accés, orientada al nord, trobem tres grans arcades a la part inferior i tres més a la superior, que donen accés a un balcó corregut. Els elements més interessants, però, els trobem a l’interior de l’edifici. Un d’ells és l’escala helicoïdal que comunica les diferents plantes fins a arribar al terrat. A la planta semisoterrani trobem la part més antiga de la construcció, amb un cobriment de voltes de canó.
Parc Fluvial
El Parc Fluvial de Vilanova del Camí és un tram del riu Anoia que ha estat condicionat artificialment per tal d’afavorir la creació d’un ecosistema de riu on s’instal·lin estacionalment animals salvatges que tenen aquest tipus d’ecosistema com a hàbitat natural. La construcció d’una resclosa artificial va permetre crear un embassament d’uns 750 m de longitud amb una amplada que, a tocar de la resclosa, assoleix aproximadament uns 78 m. La profunditat màxima arriba a uns 3,5 m. Des de la seva construcció ha anat desenvolupant-se un petit ecosistema propi format per animals i plantes que tenen el riu com a hàbitat principal.
