Que n’aprenguin – Jaume Singla

El pla que Artur Mas, parlant en nom propi, proposava dimarts passat em va sorprendre. A mesura però que hi reflexiono, no el trobo tan sorprenent. El que em sorprèn en canvi, és la resposta que n’han donat, gairebé sense temps a pair-lo, els líders del PSC i d’Iniciativa. No puc parlar encara de la resposta d’ERC perquè el seu líder -Oriol Junqueras- no parlarà fins dimarts vinent. Una opinió que cal tenir en compte. Artur Mas proposa que durant divuit mesos els partits polítics catalans deixin els escons del Parlament de Catalunya a ciutadans il·lustres perquè tirin endavant el procés d’independència i preparin el terreny per a una Constitució de Catalunya. Superada la sorpresa inicial a mi la proposta m’agrada -insisteixo que tinc ganes d’escoltar Oriol Junqueras- perquè és posar el debat sobiranista en mans del poble que és, en definitiva, qui l’ha dut a les cotes d’èxit on es troba. Els partits, d’altra banda, no hauran pas de renunciar a incidir en la política catalana. Tenen ajuntaments, diputacions, consells comarcals, diputats a Cortes, Senadors… i milers de càrrecs a l’administració. Per tant, si durant divuit mesos no tenen el seu escó al Parlament de Catalunya, no significarà la desaparició de cap opció política. La setmana passada en aquesta mateix pàgina els deia que ara es l’hora que els partits es posin al servei dels ciutadans. La proposta d’Artur Mas està en aquesta línia però no ho veuen així ni el PSC ni ICV. Per a un igualadí que tingui un mínim de memòria, això és incomprensible. Els igualadins podem recordar l’acord polític anomenat Entesa per Igualada on el PSC i Iniciativa varen presentar-se tres vegades junts i això va permetre a Jordi Aymamí ser alcalde de la ciutat durant dotze anys seguits, tot i que l’Entesa per Igualada només existia durant els períodes electorals. Posteriorment i en altres poblacions, aquesta fórmula d’agrupació de partits, que per l’aplicació de la Llei d’Hont, prima la obtenció d’escons, també es va repetir amb idèntic nom “Entesa” i amb els mateixos protagonistes: PSC i ICV. En la valoració dels resultats electorals, en tots els casos d’Entesa PSC-ICV, els seus protagonistes es felicitaven per l’acord signat. Per això em xoca que, primer Dolors Camats i després Miquel Iceta, diguin que no volen debatre la proposta d’Artur Mas. Si a Igualada varen comprovar que era bo per als seus interessos electorals per què no ho volen aplicar al conjunt de Catalunya? El desencís dels ciutadans i el desprestigi dels partits els hauria de portar a repensar una gestió basada en mantenir-se al poder costi el que costi i caigui el que caigui. Els recomano que mirin la llista de dirigents de partit, tant catalans com especialment espanyols, que han caigut els darrers mesos. Com deia aquell, “que n’aprenguin”. Jaume Singla