20 de juny de 2025

Què fa la logopèdia?

5 minuts

Autora: Noelia Capitán, Neurologopeda del Consorci Sociosanitari d’Igualada

Quan penses en la feina que fa la logopèdia, moltes vegades el primer que penses és en l’etapa infantil, en un nen que no sap pronunciar la lletra erra.

Però la logopèdia fa molt més que això, ja que intervé en totes les etapes de la vida. És el professional sanitari que avalua, diagnostica i tracta els problemes causats per trastorns que afecten la deglució, comunicació, el llenguatge, la veu i altres aspectes relacionats amb l’expressió i comprensió de la parla.

Els logopedes ajudem a millorar la qualitat de vida i l’autonomia de les persones, incidint directament en la deglució i el llenguatge, dos components necessaris en la vida quotidiana. Tot i que en l’entorn sanitari és una figura coneguda, la logopèdia és una feina poc coneguda en l’àmbit de la gent gran i molt poques residències compten amb aquest professional.

I, què fa la logopèdia en una residència com la Pare Vilaseca?

A mesura que envellim, poden sorgir dificultats per parlar, entendre, empassar aliments o mantenir una veu clara. A l’edat adulta i la geriàtrica, l’objectiu principal de la intervenció logopèdica, a nivell del llenguatge, és ajudar a prevenir, estimular i endarrerir el deterior de les habilitats comunicatives, afavorint la autonomia i participació social.

Atenem a persones sanes que manifesten canvis fisiològics propis de l’edat, i a persones amb un deterior cognitiu lleu que no afecta de manera significativa al seu funcionament global, amb l’objectiu d’estimular i preservar el llenguatge i la comunicació. També tractem persones amb diagnòstic de demència per endarrerir l’evolució negativa del llenguatge i la comunicació.

A més, la nostra intervenció pot ser fonamental per prevenir complicacions com la disfàgia, és a dir, la dificultat o impossibilitat per empassar aliments de manera segura i efectiva. Això pot afectar a persones de totes les edats, però és més comú en persones grans. Els trastorns de deglució són freqüents en residències de gent gran degut a malalties degeneratives, accidents cerebrovasculars, lesions al cap i al coll, o simplement pel deteriorament fisiològic causat per l’edat.

A causa dels múltiples tipus de manifestacions d’aquestes malalties, l’abordatge cal que sigui multidisciplinari. Des de la logopèdia, a la residència ens coordinem amb infermeria, medicina, cuina, fisioteràpia, teràpia ocupacional, nutrició, psicologia i auxiliars, entre d’altres.

La manca de diagnòstic de la disfàgia pot tenir conseqüències molt greus. Quan algú té disfàgia, pot tenir símptomes com tos o ennuegament a l’hora de menjar o beure, sensació que el menjar es queda encallat, pèrdua de pes, o canvis a la veu després de menjar, entre d’altres. En alguns casos, també hi pot haver risc d’aspiració, que és quan els aliments o líquids entren a les vies respiratòries, cosa que pot causar infeccions com la pneumònia.

Però, només afecta l’alimentació, sinó també la qualitat de vida, ja que pot generar por o ansietat en el moment de menjar. Per això, és important detectar-la a temps i buscar ajuda per abordar-la i millorar la clínica, permetent que la persona gaudeixi d’una alimentació segura i una comunicació efectiva amb els seus éssers estimats, sense aïllar-se socialment.

És fonamental que les persones grans, els cuidadors i els professionals de la salut estiguin atents als signes i busquin avaluació especialitzada si sospiten que hi ha dificultats per empassar. La detecció primerenca permet intervenir a temps i millorar molt la situació.

A la Residència Pare Vilaseca la neurologopeda avalua la deglució amb la finalitat de determinar el nivell de dificultat per empassar i les seves causes específiques.

L’objectiu principal del tractament de la disfàgia, és ajudar la persona a empassar de manera segura i eficient, reduint el risc d’aspiració i complicacions com infeccions o pèrdua de pes. La teràpia busca millorar la força, coordinació i control dels músculs involucrats en la deglució, així com adaptar les tècniques o estratègies necessàries per facilitar la deglució per gaudir de l’alimentació sense por i amb més independència. A la Residència Pare Vilaseca disposem d’un projecte de texturització d’aliments.

L’objectiu d’aquest, és adaptar els aliments que generen més risc d’ennuegaments en persones que pateixen disfàgia, modificant la seva textura.

Des de la cuina adaptem aliments com el pollastre o la botifarra, mantenint un aspecte més desitjable i real. Incidint a la primera fase del procés deglutori, la part dels sentits, que és essencial per aconseguir una bona preparació del bolus, ja que tot ens entra pels ulls. I aconseguint alhora una textura més homogenia.

Aquests canvis, tenen una gran acceptació per parts dels comensals. Conservem el sabor original, mantenint la seguretat, és a dir, sense risc de broncoaspiració. Ja que, no es modifica la consistència en cap de les fases de la deglució.

Logopèdia en els domicilis

Cada persona té necessitats úniques, i de vegades, desplaçar-se pot ser dificultós. Per això des del CSSI oferim serveis de logopèdia a domicili, adaptant-nos a l’entorn i rutines. Això permet identificar les dificultats per empassar en l’entorn natural de la persona, que ofereix una visió realista de la seva situació.
Oferim informació als familiars sobre com tractar la disfàgia a casa, quins signes s’han de vigilar i com prevenir complicacions.

En el domicili podem adaptar millor l’entorn, la dieta i les rutines diàries, a més de facilitar la participació de familiars o cuidadors en el procés.

T'ha semblat interessant? Comparteix l'article amb els teus contactes!
Comenta aquesta entrada:
Et recomanem×