Cartes al director
Avís legal: La Veu de l'Anoia publicarà opinions, rèpliques, queixes, suggeriments, fotografies de denúncia, etc., respectuoses amb les persones, entitats i institucions i que siguin d’interès general per a les lectores i lectors. Totes les cartes adreçades a LA VEU han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, DNI i número de telèfon de contacte. No es publicaran cartes signades amb pseudònims ni amb inicials. Així, mateix, és important que la llargària de les cartes no sigui excessiva, d’altra manera LA VEU es reserva el dret a no publicar-les. En cap cas no es mantindrà correspondència sobre les cartes adreçades no publicades ni tampoc seran retornades als seus redactors. La veu expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles firmats exposen el parer dels seus autors.
Escriu una carta al director
17 d'abril de 2026 a les 09:09 hores

Què és realment la inclusió?

Publicitat

Ester Martínez Cortés.- He llegit recentment una notícia sobre un centre educatiu del meu municipi reconegut per un projecte d’inclusió. I sincerament, me n’alegro. Que es desenvolupin iniciatives que visibilitzin la diversitat i treballin l’accessibilitat és, sens dubte, un pas important.
Però al mateix temps, aquesta notícia em porta a una reflexió: Què és realment la inclusió?
La paraula sona bé. Es fa servir en projectes i discursos, però moltes famílies que convivim amb la diversitat sabem que sovint queda lluny de la realitat.
Parlem d’inclusió mentre l’ensenyament és obligatori, amb adaptacions i suports regulats. Però què passa quan un alumne arriba a la majoria d’edat? Té les mateixes oportunitats?
L’acompanyament ha de dependre només del que diu la llei? Només podem adaptar si una norma ens hi obliga?
Potser no és manca de voluntat, sinó un sistema desbordat. Però això no ens hauria d’impedir fer-nos una pregunta essencial: estem incloent de veritat o només en determinats moments?
Perquè la inclusió no és només fer projectes, sinó també com s’acompanya cada trajectòria.
Què passa quan una persona amb discapacitat no vol que el seu únic camí sigui un centre de treball protegit? És inclusió real si el futur ve condicionat per una etiqueta?
Quan parlo d’etiqueta no nego la diversitat, que forma part de l’essència de cada persona. Però no hauria de convertir-se en el límit del seu futur abans ni tan sols d’haver pogut intentar altres camins.

Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: