Segurament, trobaríem un grup de gent que contestaria amb paraules tipus: problema, mandra, preocupacions i derivats.
Un segon grup, podria pensar en oportunitats, en estratègia i en un factor competitiu clar.
I un tercer, ens diria que no té cap més remei.
Segons nombrosos estudis, tenim una falta important de mà d’obra. El Banc d’Espanya, alertava a finals del 2022, que aquesta manca de talent afectava ja al 34% de les empreses i la dificultat per contractar es manifestava com la tercera causa de preocupació dels empresaris, després dels costos energètics i la incertesa econòmica.
Aquest problema no està en vies de solucionar-se vista la baixa natalitat que tenim. Segons l’INE, més del 20% de la població és major de seixanta-cinc anys, una xifra que no para d’augmentar mentre disminueix la franja dels menors de trenta. De fet, Europa necessita seixanta milions d’immigrants abans dels 2050. Per cada jubilat, a dia d’avui, hi ha tres persones treballant però no queda res per a que la generació baby boomer (1946-1964) es jubili del tot, així que, el sistema de pensions perilla.
Al 2025, el 75% de la mà d’obra serà millenial i junt amb la generació Z, que és la que ve després, són les que dirigeixen o dirigiran les organitzacions i resulta que tenen aspiracions diferents a les generacions precedents. Els interessen coses com el canvi climàtic, la sostenibilitat, la igualtat, el propòsit empresarial, etc.
I si, a més, resulta, que com a companys d’equip tenim al Pere, la Marta i al C3-PZ? Una màquina intel·ligent, que no menja, ni dorm, ni es posa malalta i té una eficiència brutal?
Sent la societat ja diversa, com a empreses, com sabrem llegir el mercat, anticipar-nos a les tendències, marcar el pas, si les nostres mirades són lineals i “más de lo mismo”? Com liderar aquesta barreja?
Podríem seguir centrant-nos en les necessitats que ens porten a pensar “no tenim cap més remei” però, i si entenem la diversitat com a font de riquesa empresarial, com un pas imprescindible per a donar respostes a reptes insòlits i complexes, com una evolució de la societat, com una via per a construir el nou món? I si l’entenem des del punt de vista que tots podem aportar, des de la nostra singularitat, des de el respecte cap a la diferència, des dels punts de vista alternatius, des de la disrupció i des del talent com a element clau per la competitivitat empresarial?
Una diversitat que inclou diferències generacionals, nacionalitats, ètnies, sexes, diferents capacitats i les excepcionalitats, rareses i particularitats que tots aportem.
Potser farem més gran el segon grup, oi?
