Cartes al director
Avís legal: La Veu de l'Anoia publicarà opinions, rèpliques, queixes, suggeriments, fotografies de denúncia, etc., respectuoses amb les persones, entitats i institucions i que siguin d’interès general per a les lectores i lectors. Totes les cartes adreçades a LA VEU han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, DNI i número de telèfon de contacte. No es publicaran cartes signades amb pseudònims ni amb inicials. Així, mateix, és important que la llargària de les cartes no sigui excessiva, d’altra manera LA VEU es reserva el dret a no publicar-les. En cap cas no es mantindrà correspondència sobre les cartes adreçades no publicades ni tampoc seran retornades als seus redactors. La veu expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles firmats exposen el parer dels seus autors.
Escriu una carta al director
12 de febrer de 2026 a les 13:53 hores

Quan la protesta beneficia l’Administració

Publicitat

MARTA TRUCHARTE CERVERA.- Avui, 11 de febrer de 2026, he sentit orgull. Orgull profund de veure els meus companys i companyes mestres i professors units per defensar la nostra professió, per dir prou, per aixecar la veu contra un sistema que fa massa temps que ens ofega.
Perquè ja n’hi ha prou.
Prou d’amagar sota el discurs de la vocació unes condicions laborals indignes. Prou de ràtios elevadíssimes que deshumanitzen l’educació. Prou de burocràcia absurda que ens roba temps pedagògic. Prou d’una inclusió fictícia sense recursos reals. Prou de sous estancats des de fa dècades mentre la responsabilitat i l’exigència no deixen de créixer.
La lluita és necessària. La mobilització és justa. Però cal dir una veritat incòmoda: així com fem les vagues, no fem prou mal. I mentre la protesta no incomodi realment l’Administració, res canviarà.
Ens manifestem contra el Departament d’Educació, però ho fem seguint fil per randa les seves normes. Els serveis mínims en són el millor exemple. A educació infantil i primària, un sol docent per cada tres aules. Això significa, en la pràctica, un mestre amb prop de noranta alumnes al seu càrrec. Noranta. Sense activitat pedagògica real, sense avançar contingut, simplement contenint i omplint hores.
Això no és educació.
Això és resistència.
I el sistema continua funcionant.
Les famílies, en molts casos, poden seguir deixant els seus fills al centre amb relativa normalitat. Hi ha acollida, hi ha menjador, hi ha servei. El dia passa. L’escola segueix oberta. I el Departament, mentrestant, s’estalvia diners per cada docent que secunda la vaga.
Docents més saturats, alumnes sense aprenentatge i una Administració que, fins i tot, hi surt guanyant. La pregunta és inevitable: qui està pagant realment el cost de la protesta?
Sovint es planteja suspendre excursions o colònies com a mesura de pressió. Pot ser un pas, però és insuficient. El moment que vivim exigeix valentia. Exigeix replantejar-ho tot. Exigeix anar més enllà.
I si féssim una vaga que realment sacsegés el sistema?

Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: