Entrevista al Dr. Pere Fullana, Director Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF
Soc Pere Fullana, director de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic a ESCI-UPF, Universitat Pompeu Fabra. Vaig néixer a Mallorca, però visc des de finals dels anys 80 a Igualada, després de conèixer a qui és la meva esposa, Rita Puig, catedràtica al Campus d’Igualada, filla d’en Magí Puig, gran escriptor i promotor de la vida igualadina (al Cel sia) i Maria Dolors Vidal, filla de Cal Perico, un dels comerços amb més història de Catalunya. Encara no ho he pogut comprovar però el meu pare em va dir que ja havia tingut una tieta àvia (Sebastiana Pizà López) fent de mestra a la comarca a principis del segle XX.
Quin és l’objectiu de la càtedra que vostè dirigeix?
La nostra escola té com un dels seus objectius la gestió de la sostenibilitat i tenim tres grups treballant en aquest sentit. La nostra càtedra es centra en la part ambiental i després n’hi dues més: la social i l’econòmica.
Nosaltres estudiem sistemes, ja siguin productes, tecnologies, empreses, ciutats… i en fem l’avaluació del seu impacte ambiental, hi apliquem metodologies de millora i finalment també donem suport per comunicar ambientalment allò que han millorat. Tenim un especial enfoc en l’impacte ambiental sobre el canvi climàtic amb una visió que s’anomena de cicle de vida
Què vol dir, exactament, visió de cicle de vida?
Vol dir que no estudiem ni millorem allò que tenim al davant del nas sinó que mirem què hi ha darrere dels sistemes. Per exemple, si estudiem un envàs no ho fem de manera aïllada. Mirem quin producte porta, quin impacte ambiental té i quina interacció hi ha entre producte i envàs. Tot el cicle de vida aniria des de l’extracció de matèries primeres, fabricació de components, el producte en si, la distribució, la seva utilització i la gestió com a residu. Això és tot el cicle de vida. Es tracte de veure si, canviant una etapa del cicle de vida, de retruc, una altra també es veu afectada en sentit contrari. Per tant hem d’estar al cas que si es canvia alguna cosa de tot el sistema, hi pot haver efectes rebot en la resta de la cadena.
Em pot explicar algun exemple de projecte en què treballen?
Hem estudiat el càtering que se serveix en els avions, per exemple. Hem treballat amb l’empresa que el subministra, l’empresa de transport aeri, amb qui gestiona els residus, etc. En aquest cas, per exemple, contràriament a la creença general d’evitar al màxim el plàstic, el més important de tot és que les coses pesin poc. El que més impacte ambiental té en el món de l’aviació és elevar tota la matèria fins on circulen els avions i transportar-la durant molts quilòmetres. Així doncs, el plàstic és el material que ens permet fer la funció necessària pels càterings amb una densitat més petita. Tot i que la Comissió Europea ha posat data de caducitat als coberts de plàstic d’un sol ús, resulta que, al sector de l’aviació, són 10 vegades millor que els de metall i el doble que els de bambú. És un dels exemples que quan estudies el cicle de vida i efectes rebot, a vegades tens sorpreses.
El consum de productes KM.0 és una de les claus per millorar la sostenibilitat del planeta?
Tot és important, fins que ho deixa de ser. Sempre hi ha variables que són fonamentals perquè una opció sigui més bona que l’altra. Per exemple, en grans concentracions humanes el KM.0 seria més difícil perquè no pots posar la quantitat de producció necessària per a la gent que hi ha. En canvi en zones amb més espai de conreu, esdevé la millor opció. El punt de trencament d’un vers l’altre no el sabem, s’ha d’estudiar sempre. És com la roba orgànica. És bona fins que ho deixa de ser. Com explica un article de la revista Time, algú pot estar molt content de comprar una samarreta de cotó orgànic fins que coneix que es fan servir 10.000 litres d’aigua per fer-la. Per a només una. Com a científics hem de posar les dades sobre la taula i que els polítics i ciutadans decideixin.
Vostè va ser a la Conferència pel Clima de Madrid. Què en pensa?
Hi vaig ser i vaig tenir l’honor de representar el sector acadèmic i explicar a la presidència les conclusions que en trèiem de tot plegat. I clar, vam fotre canya.
Aquestes cimeres són vitals, si no es fessin no s’avançaria de cap manera en aquest àmbit. Dels set o vuit grans temes es van resoldre pràcticament tots, menys el més important, els diners (l’Article 6 de l’Acord de París). Qui ha de pagar, quan, en contrapartida de què. Aquí ha d’haver-hi un flux de diners, un dels més grans de la història de la humanitat, d’uns països cap a uns altres perquè uns tenen la culpa d’haver provocat el que està passant i els altres ho estan patint.
Què li sembla la irrupció de Greta Thunberg?
És una noia que no només ha aconseguit augmentar la conscienciació, com l’Al Gore, per exemple, sinó quelcom encara més important: l’activisme. Ha fet que la gent canviï d’actitud, no només de pensament. És el reflex del fracàs de la meva generació, que ha creat el problema i li costa posar-s’hi a les solucions. Realment, els joves i les dones són els motors d’aquesta lluita.
És optimista o pessimista pel que fa al futur del planeta?
El que sabem és que ens hem passat de rosca. Desapareixeran moltes espècies, la major part de la humanitat està en risc i els que sempre surten guanyant encara guanyaran més, i els que sempre pateixen, patiran més.
Ara bé, sempre sóc optimista, ser pessimista no serveix de res. Faig moltes conferències, fins i tot als parlaments, però quan baixes del núvol i fas una xerrada a una escola (com a les dels meus nebots, Mowgli i Escolàpies), i et trobes amb els més petits, te n’adones que aquests sí que apreten fort i no en deixen passar ni una. Cada vegada hi ha més educació ambiental i les generacions que pugen no es deixaran prendre el pèl per nosaltres. Volen saber i volen fer, aprenen i fan.
