Moltes vegades els pares volen ajudar els fills mitjançant el lliurament de quantitats de diners. Tot i això, a Catalunya aquest lliurament de diners pot estar subjecte al pagament d’impostos. Tot dependrà de si es configura com a préstec o com a donació.
La principal diferència entre el préstec i la donació de diners es troba en la devolució. Mentre que al préstec s’exigeix la devolució dels diners prestats, en el cas de la donació no.
El seu règim fiscal és molt diferent, ja que el préstec està subjecte però exempt de pagar l’impost de transmissions patrimonials, i la donació de diners està subjecta i no exempta del pagament de l’impost de donacions. En poques paraules, si diem a l’escriptura que el lliurament de diners és un préstec no pagarem impostos, mentre que si diem que el lliurament de diners és una donació, sí que pagarem.
Això ens podria portar a pensar que si volem donar al nostre fill una quantitat de diners, però no pagar impostos, només cal manifestar en l’escriptura pública davant el Notari que es tracta d’un préstec, ja que com diem el préstec no paga. Això és el que s’anomena encobrir una donació, ja que amaguem la intenció real que és fer una donació, i donem al lliurament de diners l’aparença de préstec.
Encara que en un primer moment pagar impostos o no dependrà del que es digui a l’escriptura davant el Notari i Hisenda res no podrà dir sobre això, amb el pas del temps és possible que l’Administració Tributària s’interessi per la manera com es va realitzar el lliurament dels diners. Si Hisenda veu que es va fer una transferència bancària de 50.000 euros d’un pare a la seva filla, podrà preguntar a què es deu aquesta transferència. En cas que diguem que és degut a un préstec que es va realitzar fa tres anys podrà demanar-nos que li acreditem la devolució de la quantitat prestada i si no som capaços de justificar-li que s’ha anat retornant, per exemple, a través de transferències mensuals del “prestatari” al “prestamista” podrà entendre que en realitat de préstec només hi havia una mera aparença la finalitat de la qual era la de no tributar, i que el que realment va haver-hi va ser una donació que hauria d’haver tributat, exigint en aquest cas l’Agència Tributària allò que es va haver de tributar quan es van lliurar els diners, juntament amb la corresponent penalització.
Finalment, cal assenyalar que també és perfectament possible la condonació d’un préstec, és a dir, que es perdoni el deute. És el cas del Jordi que fa 5 anys va prestar a la seva filla Laura la quantitat de 50.000 euros que li havia de tornar en el termini de 10 anys. Ara decideix que vol perdonar a la seva filla Laura els 25.000 euros que li queden per tornar. En aquest cas el correcte seria formalitzar la condonació, havent de tributar com una donació de 25.000 euros.
