Perdoni, Sr. Rajoy – Josep Maria Carreras

Després de sentir les seves declaracions en roda de premsa de Brussel·les en què va parlar de la consulta a Catalunya, m’han vingut al pensament dues coses. Vostè va dir (cito de memòria), que cap país del món toleraria la separació d’una part del seu territori. Doncs miri: o vostè no té ni idea de la història o vol ensarronar el personal. Només cal que faci una breu ullada a la història del segle XX per adonar-se que des del 1900 fins avui, el nombre d’estats independents s’ha quadruplicat. I si es fixa en Europa, veurà que són 20 els nous estats que s’han independitzat. Per citar-ne només alguns: Noruega (separada de Suècia el 1905), Finlàndia (de Rússia el 1917), Irlanda (de la Gran Bretanya el 1922), Islàndia (de Dinamarca el 1944), Estònia, Letònia i Lituània (de la URSS entre 1990 i 1991), Eslovènia, Croàcia i Bòsnia-Herzegovina (de la URSS el 1991), Txèquia i Eslovàquia el 1993 (per mutu acord), Montenegro (de Sèrbia el 2006). En TOTS els casos es va fer per voluntat popular, després d’una consulta democràtica. No es pot dir que a la gran majoria els hagi anat tan malament. Només per citar-li un cas, Montenegro va assolir la independència amb una votació força ajustada (poc més del 55 per cent que exigia la UE). Però dos anys després, més del 80 per cent no hauria retornat a la situació anterior. I ara ve vostè a donar-nos lliçons d’història? El motiu real és un altre: l’estat espanyol ha viscut molt de temps amb els beneficis que li proporciona Catalunya. Ni més ni menys que 16.000 milions d’euros l’any que van a les arques de l’estat i no tornen, com ha dit l’ínclit president d’Extremadura, reconegut especialista en victimisme, demagògia i aprofitament del recursos que en bona part li donem els catalans. Faci-s’ho mirar, senyor Rajoy. Hi ha alguna cosa en el seu discurs que no funciona. Vostè ens nega el pa i sal i –això és més greu-, el dret a decidir per nosaltres mateixos. Ja som grandets i podem caminar sols. Per què amaguen la realitat vostè i els seus? Per què no parlen mai del milió i mig de manifestants del 2012 a Barcelona o dels dos milions de la Via Catalana? No els interessa i per això s’enroquen en posicions que a la llarga es veurà que són inútils. Vostè creu realment que després d’això ens conformarem que tot quedi igual que abans? No servirà de res la seva política d’escanyament de l’economia, ni els atacs a la llengua ni la recentralització administrativa. La llista de greuges es faria molt llarga, però vostè es nega a reconèixer els seus errors. Encara que li pesi, som una nació. Una nació mil·lenària, que ha viscut molts anys agermanada amb els seus veïns, però que en porta tres-cents sotmesa. Per això ha arribat l’hora de dir prou. En qualsevol estat democràtic es donarien facilitats per saber què vol el poble, però vostè i els seus viuen només d’amenaces. A vegades penso en la feinada que tindrà el nostre Parlament a rectificar els errors que el seu govern ha imposat a Catalunya sense escoltar cap de les veus que hi clamaven en contra. Però no pateixi, ens en sortirem. Perquè nosaltres som així: treballadors i tossuts. I tenim memòria. Per això, per més que ens vulgui espantar, no ens fa por. Ja fa temps que hem mort el llop. Josep M. Carreras