Aquesta setmana no volia escriure sobre això, però m’hi he vist empès per la singularitat del fet -i com diu el DIEC, “singularitat” és el que té qualitat de singular, i singular és el que es distingeix per alguna cosa inusitada-. A mi em diverteix molt fer consultes als diccionaris ja que et fan saltar d’una paraula a l’altra i, tot i les redundàncies, s’hi aprèn molt. Però deixem-nos de preferències particulars i anem al que no volia dir. Però abans parlem de què és un ajuntament. Segons el diccionari -entre moltes accepcions, també significa coit- un ajuntament és una corporació encarregada del govern i administració dels interessos d’una ciutat, una vila o un poble, i per tant els seus gestors haurien de representar el sentir de la majoria de la població. Un ajuntament no és com el Vaticà, que una vegada t’han escollit Papa i ho han fet públic mitjançant el mètode de l’estufa i la fumata bianca, tens el poder absolut com un rei de l’Edat mitjana. El màxim gestor de la casa de la vila, l’alcalde, ha de ser sensible i escoltar el sentir dels vilatans. I ara anem al gra. Des de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha organitzat el pacte de les comarques pel dret a decidir, una acció per reforçar i empènyer per aconseguir aquesta cosa tan bàsica com poder posar una papereta dins una urna expressant el que penses d’una “cosa cabdal” que conformarà el nostre futur. L’Anoia, com totes les comarques de Catalunya, ha fet els deures i s’ha abocat demanant la col·laboració de les forces que representen als ciutadans: ajuntaments, entitats i partits polítics -d’aquests últims només no han volgut signar PP i PxC, quina sorpresa-. Aquí vull recalcar que Catalunya té un teixit associatiu que ve de molt lluny i té molta representativitat: moviments ciutadans, unions excursionistes, associacions escoltes, corals, de teatre d’aficionats, castellers… la llista és interminable; són persones que des de temps immemorials fan i han fet país. L’Anoia té 33 municipis, uns de més grans i altres de més petits, governats per partits de sensibilitat diferents dins l’espectre que va d’esquerra a dreta. Doncs de les 33 batllies, 32 (el 97%) han signat el pacte de la comarca pel dret a decidir. Només un ha “decidit” no fer-ho, cosa que trobo molt respectable, però… Però resulta que aquest ajuntament, que hauria de representar als vilatans, és el cinquè de tota la comarca en més entitats adherides, el que vol dir que una pila de vilatans han signat a favor tot i que la corporació municipal no ho ha volgut fer. I jo em pregunto, aquí no grinyola alguna cosa? Penso que la resposta és sí. Sembla que s’ha produït una alcaldada que, tornant al diccionari, vol dir: acció feta per un alcalde abusant de la seva autoritat. Sembla estrany que l’opinió de l’alcalde no lligui amb tantes entitats que ja existien abans de la proclamació dels ajuntaments en democràcia. Això és tot el que havia de dir… o potser no. Acabem-ho. L’ajuntament del qual parlo és el de Santa Margarida de Montbui i el seu alcalde és el senyor Teo Romero, conegut per la seva tossuderia i opacitat explicant alguns capítols de la seva gestió al front de certs organismes. Doncs penso que li seria bo reflexionar i escoltar als seus companys de partit -PSC, que sí s’hi adherit- i del munt d’entitats que van signar el PACTE DE LA COMARCA DE L’ANOIA PEL DRET A DECIDIR. És tot el que no volia dir perquè m’hauria agradat parlar d’una altra cosa, però de vegades els esdeveniments et marquen l’agenda… Josep M. Ribaudí