Els principals problemes que pot ocasionar, al no descansar bé les nits, amb un son no reparador, són el retard de creixement, alteracions de comportament, irritabilitat i dificultats en l’aprenentatge, degut a la fatiga i somnolència durant el dia.
El SAOS consisteix en una obstrucció completa (apnea) i/o parcial (hipopnea) recurrent de les vies respiratòries durant el son.
No es poden utilitzar els mateixos criteris diagnòstics per al SAOS infantil que per al de l’adult, ja que existeixen diferències notables en relació a les formes de manifestar-se de cadascuna. En els nens predomina l’obstrucció parcial i en l’adult la total.
L’estudi que permet quantificar tant les apnees com les hipopnees és la polisomnografia nocturna que ens permetrà definir l’índex apnea/hipopnea durant una hora de son. Quan aquest índex sigui igual o superior a 3, parlarem de SAOS, si és inferior a 1 , parlarem de roncadors simples.
Manifestacions clíniques del SAOS (Síndrome de l’apnea obstructiva del son):
Característiques del son:
Son intranquil i agitat.
Moviments corporals persistents o recurrents.
Excitació i breus despertars.
La sudoració i l’enfonsament del tòrax al respirar
Somnolència diürna:
Està present només en casos més severs, a diferència de l’adult que és habitual.
Obesitat:
La majoria de nens amb SAOS no són obesos, tot i que l’obesitat predisposa a patir-lo.
Trastorns del comportament:
Els nens roncadors i amb SAOS tenen un risc molt elevat de patir síndrome d’hiperactivitat i dèficit d’atenció. També són freqüents la conducta agressiva, la timidesa patològica i el fracàs escolar.
Retard del creixement:
Motivat per:
Un augment de la despesa calòrica, deguda a l’increment de l’esforç respiratori i la sudoració al dormir.
La disfàgia (dificultat per empassar), quan hi ha una gran hipertròfia amigdalar i adenoidal, ja que no poden respirar i menjar a la vegada.
Una disminució de la síntesi de l’hormona de creixement, atès que està relacionada amb la fabricació nocturna durant les hores de son.
En què ens hem de fixar si sospitem que el nostre fill o filla pot tenir SAOS infantil:
Símptomes nocturns:
El meu fill ronca quan dorm?
Li costa respirar o bé ho fa amb molt esforç?
Fa pauses respiratòries?
Adopta postures anormals del cap (hiperextensió)?
El son és intranquil o agitat?
Sua molt durant la nit?
Té malsons, somnambulisme o enuresi?
Símptomes diürns:
Li costa despertar-se als matins?
Presenta hiperactivitat o irritabilitat, sobretot més cap a final del dia?
Li han comentat a guarderia o escola, que el nen s’adorm, li costa estar atent, o està especialment inquiet o mogut?
Causes dels roncs i de SAOS :
En relació amb els trastorns anatòmics i alteracions neuromusculars, entre moltes i diverses causes, associades entre elles o per separat, cal esmentar que la més freqüent en el SAOS infantil és la hipertròfia adenoamigdalar (augment del volum de les amígdales palatines i de les vegetacions adenoides). Aquest gran augment amigdalar bloqueja el pas respiratori a nivell de la faringe, que provocaria la dificultat respiratòria i els roncs.
Tractament:
Avui en dia, no cal practicar una extirpació completa de les amígdales, sinó que gràcies al làser o a la radiofreqüència- coblator les podem només reduir.
Avantatges de la reducció amigdalar :
Mantenir la funció amigdalar, la producció de defenses.
Intervenció menys agressiva i molt poc dolorosa.
Evitem les hemorràgies postoperatòries.
Alta hospitalària al cap de poques hores de la intervenció.
Alimentació postoperatòria pràcticament normal a les 24 hores.
Tornada a l’escola en 2-3 dies.
Per tant passem d’una intervenció traumàtica com seria l’amigdalectomia total a un procediment ambulatori amb tots aquests avantatges i que a més es podria fer a qualsevol edat.
