Segons la normativa europea a partir de 2024 tots els envasos han de portar adherits el tap a l’envàs. Això es fa amb l’objectiu d’evitar que els taps es perdin durant el procés de reciclatge dels envasos.
Durant anys s’ha separat el tap de l’envàs pensant que així afavoríem i facilitàvem el procés de reciclatge de les ampolles i els taps; doncs el que es feia era justament l’efecte contrari. Si repassem com funciona el sistema de reciclatge dels envasos des que els llencem al contenidor groc fins que els tornem a donar una segona vida veurem que en la primera etapa de separació aquests taps són rebutjats si no estan adherits a l’envàs.
Una vegada el contenidor groc arriba a la planta de selecció d’envasos, aquests passen pel procés de separació que consta de tres etapes, la primera es fa una selecció per mida, i tot el material que és inferior a 5 cm (mida on es troben la majoria de taps) és material que es rebutja directament al dipòsit controlat, aquí trobem petit material que per diàmetre no és recuperable o els beneficis de recuperació no compensen les elevades inversions que suposaria. La segona etapa separa els envasos per densitat de material, és a dir el, “balístic” o separador densimètric ens separa el que anomenem material lleuger (bosses de plàstic, paper i tèxtil) del material pesat (envasos, llaunes i el tetrabric), i la tercera etapa els separadors òptics de visió artificial ens separen els envasos per la composició de cada material, un escàner “llegeix” quin material passa per la cinta transportadora i separa per tipologia de material, PET (ampolles d’aigua), PEAD (polietilens alta densitat, que són els envasos de productes de neteja), tetrabrics i polipropilens. Els envasos metàl·lics se separen per electroimants si són fèrrics i corrents d’inducció si són alumini. Les bosses de plàstic es poden recuperar per aspiracions d’aire i/o per separació òptica, si es vol separar per material.
Una vegada tenim clar el procés de separació dels envasos, si mantenim el tap adherit a l’envàs aquest es reciclarà juntament amb l’ampolla i tot i ser de materials diferents, el reciclador final en el seu procés de reciclatge separarà aquest tap de la resta de material. I com ho fan? De manera molt resumida, aquest envàs quan arriba al tractament de reciclatge, primer es treuen les etiquetes (tot automatitzat), després es tritura tot l’envàs a una grandària de 5mm i finalment, amb el que anomenem piscines de flotació, per densitat de materials, els taps (ara ja triturats) suren i la resta de material s’enfonsa, afavorint així la separació al fons de la “piscina” respecte al que sura, a la vegada aquesta “piscina” amb l’aigua a alta temperatura juntament amb productes químics es realitza la desinfecció del material per tornar a fabricar envasos per al consum humà.
Segurament a tots ens han demanat que guardem els taps per donar-los a alguna entitat amb finalitats socials, doncs aconseguir una tona de taps els recicladors ens poden arribar a pagar fins a 400€.
