Al calendari espanyol s’enalteix l’arribada del 12 d’octubre com a símbol històric d’una pàtria de reis, bisbes i militars que aconsegueixen fer de la submissió al poble ignorant la glorificació de la seva figura i de la Festa Nacional. El motiu del Dia de la Hispanitat es remunta a 1492 quan Cistòfor Colom va trobar un continent desconegut anomenat Amèrica del qual mai més van ser conegudes les cultures mil·lenàries torturades i assassinades en nom de Déu i d’Espanya. L’imperi espanyol es va estendre per terra de ningú devastant al seu pas milers de tribus que van ser saquejades del seu patrimoni natural que mai es va utilitzar per a alliberar de la fam i de malalties al poble espanyol, aquells recursos es van destinar a guerres i armes, recursos que van ser extrets per indis esclavitzats i mercantilitzats a la mercè de les horribles i precàries condicions de treball a les que estaven exposats a les mines en les quals van deixar les seves vides. No em val que em surtin patriotes a dir que no vam ser els únics ni els primers a colonitzar i que a la Roma de Juli Cèsar ja s’esclavitzava i assassinava. La cobdícia de l’imperialisme capitalista es va cobrar amb milers de cultures que van ser aniquilades per l’home, l’animal més salvatge que va veure la terra néixer.
En què ens convertim com a nació si festegem allò que un dia ens va oprimir? De la vostra pàtria de toros i bandera, d’aristòcrates i verges, del Viva la Muerte de feixistes nostàlgics, jo no formo part, jo no vull celebrar el vostre orgull nacional. Qui estima a Espanya som aquells i aquelles que seguim a la trinxera fent front a l’oligarquia institucional, a la corrupció, a l’atur, als desnonaments, al terror i a la repressió policial i judicial exercida contra tots els pobles d’Ibèria que criden per l’autodeterminació i l’alliberament del jou estatal al que estan sotmesos. Dels quadres de Picasso, dels versos de García Lorca, de les sufragistes Clara Campoamor, Emilia Pardo Bazán i Rosalía de Castro, de l’arquitectura de Gaudí, de la sanitat pública, de metges, científics i investigadors de reconegut prestigi a l’exterior, d’estar a l’avantguarda en els drets LGBTIQ+, del nostre lideratge mundial en donació d’òrgans, d’una nació de nacions cosmopolita que el seu patrimoni cultural cal promoure, protegir i preservar. Aquesta és la nostra pàtria i per ella lluitem dia a dia, no la festegem una vegada a l’any.
