La setmana passada 39.775 alumnes de Catalunya van acabar els exàmens de selectivitat i es prepararan per entrar a la universitat, i, un any més, les estadístiques es preguntaran per què les dones segueixen sent una clara minoria en les carreres relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Les dades són molt clares: mentre que a les carreres relacionades amb les Ciències de la Salut 7 de cada 10 estudiants són dones, als graus i màsters d’Enginyeria i Arquitectura només representen 2 de cada 10 alumnes.
En paral·lel, les previsions de futur del sector TIC són enormement positives i la pandèmia ha evidenciat encara més el bon moment que viu. Només a Catalunya ha augmentat en un 13% els seus treballadors, en contraposició amb la caiguda global que ha patit l’ocupació. Programadors, dissenyadors web i consultors han estat les professions més buscades, i la demanda és tant alta que el talent disponible no cobreix les necessitats actuals de les empreses. Amb unes previsions presents i de futur tan bones, per què les dones no se senten atretes per aquest sector?
L’Informe Dones en les TIC, elaborat per la Generalitat de Catalunya, mostra una profunda bretxa de gènere en el sector, ja que només un 32,8% de la població ocupada en TIC són dones, enfront del 67,2% d’homes. Una desigualtat que l’informe justifica “perquè és un sector que tradicionalment ha estat molt masculinitzat i on els rols estereotipats de gènere són més estesos”. I en aquest tipus d’ambients, destaquen, sovint les dones troben més dificultats a l’hora de promocionar-se, o de poder conciliar la seva vida laboral amb la familiar i la personal.
“Quan parlem de talent en el sector de la informàtica i les noves tecnologies no podem obviar que, si volem ser capaços de satisfer la demanda de professionals que requereixen les empreses, hem de ser capaços de posar remei a la manca de talent femení”, assegura Jordi Solà, president de TICAnoia. “Les ofertes de feina de professionals digitals han crescut un 80% els dos últims anys a Catalunya, i tan sols s’ha cobert el 26% de la demanda, amb una aclaparadora majoria masculina”, explica.
Culturalment, els estereotips han perpetuat la idea que el sector TIC està destinat als homes i les dones no s’hi senten representades ni troben figures properes que les puguin inspirar. De la mateixa manera que hi ha certs prejudicis socialment arrelats, com la creença que les dones no poden fer el mateix que els homes o que no són tan aptes per a les carreres tecnològiques. Un altre dels grans desconeguts és la vessant més social de les enginyeries, que tenen perfils destinats directament a millorar la vida de les persones en camps com la medicina.
La Carla Vintró, doctora en Recursos Naturals i Medi ambient i enginyera en Organització Industrial i Logística, assegura que el principal problema és la “poca visibilitat de les dones en el sector”. “Un exemple molt clar és que, en general, a les bibliografies hi ha poques referències femenines quan parlem de temes científics i tecnològics. Però també falten referents i models propers, dones i noies del món STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics) que puguin explicar de primera mà la seva experiència a les joves, que no siguin figures idealitzades sinó persones reals”. Una opinió que comparteix Mariona Pintó, matemàtica, que afegeix que, “a part de ser inferiors en número i tenir menys presència en llocs de direcció, les tasques que les dones fan en el món TIC tampoc no són visibles”.
En quant a les barreres amb què topen les dones en aquest camp, Cristina Dalfó, doctora en Matemàtiques, opina que moltes vegades el principal problema és “el tractament dels companys homes, que, encara que tinguis un currículum millor que altres perfils masculins, no et voten mai”. Anna Hernández, doctora en Biologia Computacional, creu que les barreres no difereixen de les que troben les dones en altres àmbits professionals “salaris més baixos que els homes, dificultats per agafar baixes per maternitat i imatges preconcebudes que donen preferència als homes”. Tot i això, les dues coincideixen en dir que, personalment, no han notat cap tracte diferencial pel fet de ser dones.
Carla Vintró remarca que les barreres “continuen estan associades a aspectes culturals i d’estereotips de gènere, els quals influeixen en l’assimetria que trobem entre noies i nois a l’hora d’escollir l’itinerari acadèmic-professional. En aquest sentit, les formacions o càrrecs STEM estan més masculinitzats, i encara a dia d’avui hi ha una tendència errònia a associar les professions tècniques amb la força física”.
Una educació TIC sense biaix de gènere
Un dels grans reptes per capgirar aquesta tendència és, sens dubte l’educació. A la nostra comarca TICAnoia hi treballa activament amb una comissió específica que vetlla per “normalitzar la dona en el sector”. Una de les seves responsables, Amèlia Sampere, destaca que “l’objectiu de futur és que la comissió no hagi d’existir”, però és conscient que “hi ha encara molta feina a fer”. Enguany, l’entitat ha dut a terme projectes com l’EntreviSTEM, un concurs destinat a les alumnes d’entre 5è de primària i 2n d’ESO que consistia en entrevistar professionals STEM per tal de donar-los referents i conèixer els múltiples perfils laborals que poden sortir d’aquests estudis.
El passat maig també es va organitzar, conjuntament amb l’Ajuntament d’Igualada, l’STEM a punt, un cicle de xerrades i tallers amb finalitats divulgatives sobre tecnologia i el món digital molt orientat als centres educatius i amb un fort component de gènere. “La idea és trencar estereotips i que tant nens com nenes vegin les TIC com una opció de futur, viable i atractiva”, destaca el president de l’associació, que apunta que “ni la tecnologia es pot permetre perdre el talent del 50% de la població que representen les dones, ni elles poden renunciar a tenir un paper rellevant en les professions tecnològiques”.
D’aquí a unes setmanes se sabrà quantes dones accediran a la universitat a fer carreres científiques i tecnològiques i, amb tota probabilitat, es tornarà a demostrar que encara hi ha molt camí per recórrer. Si es volen canviar les coses, cal que es promogui el talent digital femení i s’impulsi tant a nivell educatiu com laboral. Que les nenes que avui omplen les aules se sentin atretes per la tecnologia i no la vegin com una cosa “de nens”. Que coneguin científiques, enginyeres i informàtiques i se sentin igual de capaces d’excel·lir en les TIC com ho fan els seus companys “És imprescindible fer el que una vulgui, i no deixar-se portar per prototips. Tots tenim la mateixa capacitat per poder-nos dedicar a aquest tipus de feina”, defensa Pintó.
Només així, incidint primer en el camp educatiu, i després valorant el talent i promocionant-lo en l’àmbit laboral es podrà afavorir un canvi cultural que deixi enrere la desigualtat de gènere en el sector. Perquè les TIC necessiten les dones. I les dones necessiten les TIC.
