Aquestes últimes setmanes, dia rere dia no parem d’escoltar les dades de les persones que han mort i que han estat infectades per coronavirus. L’actualització és diària. A Espanya, per exemple, aquest dijous ja hi havia 110.238 infectats i 10.003 morts. A Catalunya, amb dades d’aquest dimecres al vespre eren 21.084 infectats i 2.093 morts. I si apropem més el focus, en el brot d’Igualada ja hi ha 608 positius confirmats i 98 persones mortes per coronavirus.
Totes aquestes dades, i moltes altres, en Joe Brew les trasllada a mapes i gràfics que ajuden a entendre d’una manera més visual la gravetat d’aquesta crisi social i sanitària.
En Joe és un americà que des de ja fa força anys viu a Santa Coloma de Queralt. Durant la seva carrera professional s’ha dedicat a analitzar, sobretot a través de les dades, altres epidèmies com la malària o la tuberculosi i ara està centrat en l’estudi de la COVID-19. Quan intentem establir les diferències entre aquestes malalties en Joe en destaca una per sobre de les altres, “el coronavirus és una pandèmia mundial, afecta a països rics i països pobres, mentre que la malària i la tuberculosi són epidèmies localitzades en països més pobres”. El fet que aquestes dues malalties es concentrin en països pobres fa que el ressò mediàtic a casa nostra sigui força baix, però no cal oblidar que cada any moren unes 600.000 persones de malària al món.
Els motius perquè aquestes malalties es concentrin en països pobres van més enllà dels recursos econòmics que tinguin els països a l’hora de comprar vacunes per prevenir aquestes malalties o tenir accés a medicaments per tal de curar-se’n. És la pobresa en si mateixa que fa que aquestes epidèmies no es puguin erradicar en alguns països, “si ets molt pobre i vius en una casa de fang sense finestres, estàs molt exposat als mosquits. O si comparteixes casa amb moltes persones, estàs més exposat a la tuberculosi. Això són resultats directes de la mateixa pobresa”, explica en Joe.
L’ebola, l’última gran preocupació sanitària a casa nostra
Abans que el coronavirus impactés en les nostres vides, l’última gran preocupació sanitària a Europa va ser provocada per l’ebola, l’any 2014. Per a Joe Brew, la gran diferència entre aquella epidèmia i la del coronavirus és que “l’ebola ens la vam estar mirant molt temps des de fora i teníem la sensació que era molt mortífera i això ens va fer estar molt alerta des del principi”. Amb el coronavirus, explica, “com que la gran majoria de gent sobreviu, de fet hi ha molta gent que ho passa sense símptomes, no hi ha la sensació de dir «Déu meu, ja el tinc», aquesta por de què moriràs”.
Aquesta falta de respecte inicial que vam tenir al coronavirus, de fet, va ser pitjor, segons aquest analista d’epidèmies, ja que “ens va fer abaixar la guàrdia i això en va facilitar la propagació”.
Més enllà que l’índex de contagi de l’ebola fos més baix que el de la COVID-19, en Joe també argumenta que “el fet que l’ebola fos tan letal facilitava la no propagació del virus, ja que un cop estàs infectat per l’ebola, els seus símptomes són tan greus que no pots seguir fent vida normal. En canvi, en alguns casos això sí que passa amb el coronavirus, seguíem fent vida normal i llavors és quan es propaga tant”. I conclou, “això des del punt del coronavirus és perfecte, perquè mates a molta gent perquè fas mal, però tampoc en fas tant com perquè et controlin moltíssim”.
Si s’apliquen les mateixes mesures, s’obtenen els mateixos resultats
És una percepció generalitzada que a Catalunya i Espanya el coronavirus avançava de la mateixa manera que ho estava fent a Itàlia, però amb una o dues setmanes de retard. Davant aquesta situació, molta gent es preguntava per què aquí no es prenien les mesures que s’havien pres a Itàlia però amb antel·lació, per així evitar que el número d’infectats i morts fos el mateix que en el país italià. En Joe Brew, també era d’aquesta opinió i així ho va fer constar en un article a la prestigiosa revista científica The Lancet, signat conjuntament amb una seixantena de científics més entre els quals hi havia l’epidemiòleg Oriol Mitjà. Per en Joe, el confinament parcial era insuficient per aturar la propagació: “es poden entendre les raons per no decretar el confinament total abans del que es va fer, com les raons econòmiques, que també tenen el seu impacte en la salut de la gent. Però la conversa sobre confinar totalment o no era poc oberta i racional, aquesta era la meva crítica”, explica.
El confinament territorial, una eina desaprofitada
Una de les altres crítiques que es van fer, sobretot a l’inici de la crisi, va ser no haver confinat territorialment aquelles zones de l’Estat espanyol més afectades pel coronavirus com podien ser Madrid o Catalunya. Per Joe Brew, aquesta decisió va ser “una oportunitat perduda, va ser desaprofitar una de les poques eines que tenim per fer front a aquesta pandèmia”.
Segons aquest expert en epidèmies, que el confinament territorial és una bona eina ho demostra l’exemple de la Conca d’Òdena, “jo que soc de Santa Coloma, tinc la sensació que aquesta decisió ha pogut salvar vides de persones del meu poble”, explica. I afegeix, “és un gran sacrifici per la gent de la Conca, un gran acte de solidaritat. És com dir, ho tenim fotut aquí i no volem que vagi malament fora”.
Arribar al pic de la corba no és cap victòria
“Parlar del pic com un repte o victòria és un error per mi. El fet d’haver arribat al pic no protegeix a ningú, és una simple observació numèrica. Està molt bé, perquè vol dir que no saturarem més als serveis sanitaris, però al mateix temps hem de ser conscients que encara hi ha molta gent no infectada i que segueix havent-hi risc”, incideix en Joe. És per això que una de les seves peticions és gestionar bé les expectatives, que tothom sigui conscient que “això va per llarg”. Quan arribi el moment del desconfinament, a més, “s’haurà d’actuar amb intel·ligència i fent servir la tecnologia”. Per ell, això vol dir que no es podrà desconfinar tothom de cop, sinó que s’haurà de fer per territoris i també segons el grau de vulnerabilitat de cada persona, “sinó ens haurem de quedar tots confinats durant mesos”.
No són números, són persones
Quan es parla de números constantment, i encara més si es tracta de xifres elevades com és el cas del número de morts i infectats per coronavirus, es pot caure en l’error d’oblidar què representen aquestes dades. Darrere de cada número hi ha un nom: el Víctor, l’Anna, el Josep o la Montserrat. “Seria un fracàs per nosaltres oblidar què representen totes aquestes barres o punts que dibuixem en mapes”, explica en Joe. I remarca que “quan es parla que estem contents perquè s’estabilitza la corba, no hem de deixar de tenir en compte que això vol dir que segueix havent-hi centenars de vides humanes en situació complicada”.
Per intentar representar-ho així, en Joe explica que fa dues setmanes, enlloc de fer un mapa amb punts grans o barres en va fer un de puntets, en què cadascun representava una de les persones mortes. Quan va intentar repetir aquest mapa fa uns dies, aquest no li servia de res, hi havia tants punts que no es podia distingir el fons del mapa. “Va ser molt impactant per mi! És responsabilitat de tots recordar que això va de vides humanes”, conclou.
