El 9 d’octubre de 1238 el rei Jaume I va entrar a València, una plaça que li va costar un llarg i costós desplegament militar i una cicatriu al rostre, causada per una fletxa que se li va clavar a la galta durant el llarg setge de la ciutat. La calavera del rei encara es conserva al Panteó Reial de Poblet. Balànsiya era el nom àrab d’aquella bonica i rica ciutat, envoltada d’una horta abundant que els àrabs havien tardat segles en construir i que va ser el gran llegat de la ciutat fins fa relativament poc temps. El poeta andalusí Ibn Al Abbar va deixar un testimoni bellíssim sobre la Balànsiya islàmica irremissiblement perduda durant la conquesta cristiana del rei Jaume: Per sempre més adéu a la terra estimada. La nostra joventut i els grans amics, perduts. […] Tot s’ha perdut. S’ha perdut el Pont i la Russafa. S’ha perdut Mislata i Massanassa. Tot s’ha perdut. On aquells prats amb rius i arbredes verdes? On els paratges aromàtics a on solíem retirar-nos? On el zèfir sempre fresc? On els crepuscles amables? Ai València! Què s’ha fet d’aquells matins on el sol jugava amb el mar corrent per l’Albufera!
La conquesta de València va ser una de les fites de la vida llegendària del rei Jaume, un vailet nascut a Montpeller. Orfe de pare i mare va ser criat a Montsó, una fortalesa de l’Orde del Temple. Guillem de Montredon va ser el seu tutor i el va alliberar de les urpes de Simó de Montfort, l’home que havia derrotat el seu pare Pere I, mort a la batalla de Muret, episodi militar tràgic i d’infausta memòria. Jaume va ser un aneguet lleig, que va passar de ser un titella de la noblesa catalana i aragonesa a esdevenir el rei més important del segle XIII en l’àmbit mediterrani.
