La Rosa Hernández, veïna d’Òdena, és integradora social de professió i ha estat durant molts anys de la seva vida vinculada al sector agrari i ramader de la zona. Quan es va casar va passar a formar part d’un projecte de producció ecològica d’oli, d’ametlles i de carn de xai: Eco Puig Aguilera.
Parla’m del vostre projecte familiar, Eco Puig Aguilera.
Tot i que fa moltes generacions que existeix, amb el pas dels anys vam veure que havíem de donar un valor afegit a allò que fèiem. D’una banda, ens vam plantejar fer productes ecològics, tant el xai, com l’oli i les ametlles. La reconversió ens va costar molt perquè hi ha molts processos burocràtics, demanar molts permisos, inspeccions, controls de sanitat… D’altra banda, vam convertir el magatzem en un museu d’eines antigues que s’utilitzaven en el món rural i que els nostres avantpassats havien anat guardant.
Com és ser dona en el món rural?
Ara millor que anys enrere. Les dones de les noves generacions que comencen estan més implicades i tenen més poder de decisió, no com abans que sempre requeia sobre l’home. Tot i això, en el meu cas personal la meva força física no em permet fer el mateix. Al començament estava més implicada, anava a buscar les bales, cuidava el camp, portava el tractor… Ara s’ha mecanitzat tot més i col·laboro portant la gestió de dades.
T’has sentit mai discriminada per pertànyer a aquest sector?
Sempre hi ha hagut molt estigma amb els pagesos. Jo no m’he vist mai discriminada però els meus fills sí. Molts cops se’n reien a l’escola i els mestres no sabien parar-ho. El meu home sempre ha sigut molt estricte perquè sempre els ha requerit treballar al camp des de ben petits, però crec que això els ha enfortit.
A quins reptes s’enfronta actualment el sector?
El món de pagès és molt demandant i sempre estem condicionats. No pots fer vacances, no pots tenir una previsió i estàs condicionat pel temps. A més, com bé s’està parlant aquests dies, al final del dia s’ha de fer molta paperassa i tràmits burocràtics molt llargs. D’altra banda, és gairebé impossible subsistir per a un pagès que comença sense un rerefons econòmic.
Per què és tan important cuidar el territori i consumir productes de proximitat?
Sobretot per la salut, perquè la naturalesa és molt sàvia i et dona allò que el teu organisme necessita al teu entorn. El nostre organisme no necessita un alvocat per menjar greix saludable, aquí ja tenim les nous. A part, també fa que la persona treballadora de proximitat pugui créixer i permet cuidar el territori sense deixar una empremta ecològica tan gran. Necessitem polítiques de conscienciació més potents, només així donarem valor a allò que és nostre.
Com t’agradaria veure el sector aquí a la Conca d’Òdena?
M’agradaria veure el territori com quan jo era petita, quan anàvem a buscar la llet amb un pot a la mà cada dia o anàvem a la botiga del costat on feien els seus propis llegums.
El vostre projecte forma part del Parc Agrari de la Conca d’Òdena. Quina importància tenen aquest tipus d’iniciatives?
Són fonamentals perquè donen una via de feina i de treball a persones que volen fer coses en benefici dels productes de proximitat i que són impulsors de la defensa del territori.
