La Laia Rius Borrell es dedica a la producció de música electrònica. La Laia, que porta tota una vida convivint amb la música – des que va començar a estudiar violí a l’Escola de Música d’Igualada-, encapçala el projecte Nastallat, una proposta que fusiona la música tradicional d’arrel amb l’electrònica.
D’on et ve la passió per la música?
Ja de petita vaig anar al conservatori, a l’Escola de Música d’Igualada. Ara bé, la meva forma de funcionar, amb el tema de la música, no és la típica del conservatori, no acabava d’encaixar. Jo tocava el violí, i m’agradava molt, però era molt estricte i a mi el que m’agradava era experimentar, jugar amb la música. Sempre he estat vinculada a la música.
I, més concretament, d’on sorgeix l’interès per la música electrònica?
Durant el període de residència (la formació especialitzada que han de realitzar els graduats en medicina després de la carrera) necessitava desconnectar durant les tardes, ja que es tracta d’un procés emocionalment dur. Aquí va ser quan vaig començar a interessar-me per la música electrònica i el món del DJ.
Com se’t va acudir la idea de combinar música tradicional popular amb música electrònica?
Jo escoltava molta música, m’agradava molt la música tradicional, el folk i al mateix temps, tenia aquest interès creixent per l’electrònica. Una cosa va portar a l’altra, ha sigut un procés molt natural. Porto tota la vida fent balls tradicionals a Igualada, després a Barcelona he fet durant 7 anys Ball de Bot, típic de Mallorca. Per a mi ha estat una cosa molt normal. De vegades em pregunten: “Tu deus haver fet una recerca molt gran per poder ajuntar els dos estils, no?”, i realment eren dos mons que jo tenia molt presents a la meva vida.
Com definiries el projecte Nastallat per a una persona que acabi d’aterrar aquí?
Nosaltres fem música electrònica que segueix la mètrica i l’estructura de la música i el ball tradicionals, per tal que, en cas de voler-se ballar de forma tradicional, es pugui fer. Vull que tota la meva música es pugui ballar. És una manera de reivindicar la nostra cultura i al mateix temps celebrar-la i gaudir-la. A més, m’agradaria que el que fem servís per portar aquesta música a altres ambients festius, com una revetlla o una festa de nit.
Fa uns mesos vas estrenar un tema de debut: una versió electrònica dels goigs de Sant Antoni de Manacor. Com valores la recepció de la cançó?
Teníem una mica de por, perquè sabem que era una cançó tradicional de la ciutat que la gent s’estima molt, però crec que vam saber transmetre que allò que estàvem fent, ho fèiem des de la passió per aquesta música. Va ser molt ben rebuda. Pensàvem que tindríem més crítiques, i hem rebut experiències de persones que ens diuen: “ens posem la cançó al cotxe mentre anem a les Festes de Sant Antoni”, i al final això és el que volem. Al final, estem fent un homenatge a una cosa que la gent s’estima.
Per què aquest protagonisme de Mallorca en els primers compassos de Nastallat?
Quan vaig venir a viure a Barcelona, vaig apuntar-me a Ball de Bot. En algunes festes en què participava com a DJ, la gent em va començar a demanar si podia punxar temes tradicionals de Ball de Bot, i aquí va néixer el projecte. Va estar molt lligat des del principi. Els meus companys d’equip són mallorquins. Però l’objectiu del projecte és fer cançons de tots els territoris de parla catalana, perquè al final és allò que m’estimo i la reivindicació cultural que vull fer.
Relacionat amb això, ara a l’agost sortirà una versió dels Goigs de Sant Bartomeu d’Igualada. Tenia ganes que la següent cançó fos d’Igualada, perquè al final soc d’aquí, i les coses que soc les dec a Igualada i a la gent que treballa per la cultura tradicional d’aquí.
T’agradaria fer-ne alguna més, més enllà dels Goigs de Sant Bartomeu?
Durant molts anys he fet Ball de Bastons, i és veritat que m’agradaria fer alguna de les cançons. I si algú té més idees, sempre les pot fer arribar.
Comentem un segon del nom que has triat per a aquest projecte artístic: Nastallat.
Nastallat és el malnom de la família per part de la meva àvia materna. Un avantpassat de la meva àvia va patir algun accident, que no coneixem bé del tot, i es va quedar sense nas. Desconeixem si va ser una baralla o si va ser un incident amb un gos (que és la versió més estesa) i es va quedar com la família Nastallat. Creia que el nom del projecte havia d’estar relacionat amb els meus orígens.
Després d’uns mesos promocionant la teva música per les xarxes, de cop i volta acabes al ‘Soc i Seré’ de 3Cat fent una cançó amb els concursants. Com va arribar, tot això?
Realment va ser d’una manera molt random. Estaven buscant participants, i tot i que vaig estar dos capítols (5 dies) vam fer un grup bastant maco. Amb l’Enric, un productor de Barcelona, vam dir de fer una cançó. Primer volíem fer una havanera, però al final vam acabar fent la cançó que podeu escoltar al programa. Vam engrescar a la resta de concursants.
Et planteges, algun dia, arribar a viure de la música?
Realment, a mi m’agrada molt la meva feina com a metgessa, però també m’agrada la música. Ara estem en un punt en què el projecte està en una fase d’anar creixent i investigant en quina direcció volem anar. Volem estrenar unes quantes cançons per poder tenir un show en directe de cara a Setmana Santa del 2026; un directe que ens plantegem com una actuació amb músics també. Ara mateix, no m’ho plantejo per a viure d’això. Poder acabant vivint de fer música voldria dir que el projecte ha tirat endavant, i això és bonic. Tant de bo aquest projecte pugui servir perquè altres persones també puguin tirar endavant amb les seves inquietuds culturals i trobin en nosaltres una font d’inspiració per acabar engrandint i homenatjant la cultura popular al nostre país.
