Mantenint una gran regularitat, com en totes les etapes anteriors, Nani Roma i l’odenenc Àlex Haro (Mini) van aconseguir acabar l’etapa marató del Dakar en una honrosa quarta posició, a 8:49 de Nasser Al-Attiyah (Toyota), que mana també a la general per davant de Peterhansel (Mini) i de la parella catalana, que tornen a ficar-se en el podi, un esglaó per sota de la pugna que mantenen el qatarià i el francès.
“Ha estat una especial molt complicada, molt recta i amb molt fesh fesh. No hem fet el temps que ens hagués agradat, sincerament, però per estar amb els de davant avui hagués hagut de prendre molts riscos, i era etapa marató, sense assistència mecànica. Per tant, crec que hem d’estar contents “, comentava Nani al final de l’etapa, a Tacna, després de cobrir 663 km d’enllaç i 406 d’especial cronometrat.
“Hem fet una bona feina i el cotxe ha funcionat molt bé. No hem punxat, de manera que tenim rodes bones per demà. El T4 crec que ens porta alguna més, per tant podrem sortir amb rodes noves”, afegeix Nani.
Segons el pilot de Folgueroles, “és important mantenir-se aquí, seguir a aquest ritme, córrer com ho estem fent i seguir el pla de l’inici. Al final veurem si resulta o no”.
Nani assenyalava que “avui era una especial de buggies, i Nasser amb el 4X4 ha fet un temps espectacular”. “Ho he parlat amb l’Àlex, per fer avui el temps de Nasser amb un 4×4, jo hagués hagut de prendre molts riscos i no hem cregut oportú prendre’ls”, acabava dient el pilot de Mini.
Armand Monleón segueixen el Top-20
Per la seva banda, Armand Monleón segueix sumant etapes i quilòmetres amb el cap ben fred i gestionant cada especial sense cometre errors. Tot i la dura etapa d’ahir amb el temut fesh fesh, el de l’Klicen R2R KTM Dakar Rally Team arribava al campament acusant el cansament, però amb la confiança i el ritme intactes.
Ahir dijous es disputava la quarta etapa en què les motos van haver de completar una especial de 405 km i un enllaç de 106 km. A més, es tractava de l’etapa marató, de manera que els pilots no disposaran de les seves assistències mecàniques a l’arribar al campament i hauran d’afrontar sols qualsevol incidència en les seves motos.
Després de completar l’especial, Monleón creuava la línia de meta en 19è lloc amb un temps de 4 hores i 5 minuts, i passa a ocupar el 19è lloc a la general.
Així explicava Armand Monleón com havia viscut aquesta primera part de l’etapa marató del Dakar:
“Ha estat una etapa duríssima a nivell de tensió constant, d’estrès, perquè hem recorregut molts quilòmetres per zones de fesh fesh, i és molt perillós perquè les pedres no es veuen, estan amagades entre la sorra, i això fa que estiguis tot el estona amb aquesta tensió que et va consumint físicament, tensió raonable perquè no volem cometre cap error. A més, estic pagant l’etapa d’ahir, vam arribar molt tard al campament perquè era una etapa llarguíssima, les assistències encara no hi eren, van ser molt poques les hores de descans i no hem pogut pràcticament recuperar-nos “.
“Està sent un ral·li amb etapes molt llargues, amb poc temps de recuperació entre elles perquè anem notant la fatiga i anem començant a notar el que és el Dakar de veritat”, afegia Monleón.
“La moto està perfecta i jo també, no he tingut cap caiguda ni problema tècnic, dada important tenint en compte que avui no comptem amb les assistències. Ara toca descansar una mica, pintar el llibre de ruta, mentre passem la tarda només els pilots, oportunitat per conèixer-nos i compartir moments que no es donen normalment en el campament”.
“A nivell de navegació no hi ha hagut cap waypoint complicat, potser hi havia un parell una mica més difícils de trobar que la resta, però res a veure amb ahir. Avui el protagonista ha estat el fesh fesh i la tensió acumulada per estar molt atents i no cometre errors, 400 quilòmetres a una velocitat molt alta i amb la pols del fesh fesh sempre present, físicament ha estat una de les etapes més dures “, comentava Monleón.
