Un article de
Jaume Singla
Periodista, articulista, viatger. Exdirector de La Veu de l'Anoia.
10 de gener de 2019

Tossudament alçats

Un article de
Jaume Singla

El 16 d’octubre del 2017, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, presidents d’Òmnium Cultural i de l’ANC, ingressaren a la presó d’Estremera per ordre de la jutgessa Lamela de l’Audiència Nacional.

Teníem l’esperança que el sistema judicial espanyol els alliberaria en breu, però lluny d’això disset dies més tard, el 2 de novembre –sense temps a preparar la seva defensa- la judicatura espanyola enviava a la presó a la meitat dels membres del govern de la Generalitat i l’altra meitat havien de marxar a l’exili.

Des d’aleshores, infatigablement, cada setmana hi ha concentracions. Faci fred o calor, plogui o estigui serè, de dia –a l’estiu- o de nit –a l’hivern- els catalans no hem fallat mai a la nostra trobada. Ens han acompanyat desenes de músics que, desinteressadament, han cantat amb nosaltres. Hi ha participat escoles de música i de dansa. Desenes de persones han llegit els seus escrits, les seves poesies, les seves vivències de visites als presos o les cartes que els presos ens han enviat.

Hem participat en sopars grocs, en visites a Lledoners, a Puig de les basses i a Mas d’Enric. Hem anat a Brussel·les, a manifestar-nos a Barcelona. Hem construït, venut i lluït, milers de llaços grocs. Hem fet cassolades i manifestacions.

Mai en la història moderna un poble s’ha mantingut tan orgullosament alçat contra la injustícia i la tirania –vestida de resolució judicial- com ens mantenim els catalans davant la repressió. Malgrat aquest clam, que es repeteix a la majoria de pobles de Catalunya, l’Estat no ens escolta. Manté la seva brutal repressió contra Catalunya.

Els cinc violadors de la Manada –entre ells un Guàrdia Civil i un militar- condemnats a nou anys de presó, han pogut passar les festes de Nadal i Cap d’any a casa seva i continuaran lliures. Els quatre condemnats per l’assalt a la llibreria Blanquerna condemnats en ferm, no entren a la presó perquè tenen fills petits.

Mentrestant els fills de Jordi Cuixart, Josep Rull i Oriol Junqueras han passat el segon Nadal separats dels seus pares. Com els fills dels altres presos polítics catalans. Aquest és el nivell d’indecència i prevaricació de la justícia espanyola.

La lluita és desigual, ens enfrontem a un estat que no dubta en incomplir els mateixos preceptes constitucionals que diu defensar i sacrifica persones i vides en l’altar –en el maleit altar- de la Unidad de España. Hem de dir, una vegada i una altra, i les vegades que sigui necessària que no ens rendirem, que no tenim por i que mentre ens quedi un bri de voluntat, mai deixarem de lluitar per la llibertat.

Els presos i els exiliats polítics amb el seu sacrifici ens donen testimoni de valor i resistència, cal que estiguem a l’alçada del embat i mantinguem la nostra voluntat de pau, diàleg i llibertat, fins que els presos polítics i exiliats puguin tornar a casa seva.
Fins que ells no tornin a casa, no hi podem tornar nosaltres.

Comenta aquesta entrada:

Et recomanem×