Aquest dissabte començaré la meva segona temporada com a entrenador del primer equip del CF Igualada. Després d’aconseguir l’ascens la temporada passada volem tornar a fer una gran temporada i fer que tant jugadors com entrenadors i aficionats gaudim amb els partits del nostre equip. He estat jugador de futbol professional en equips com l’Espanyol, el Girona o la Reial Societat.
Demà comenceu la lliga contra el Santfeliuenc. Com veus a l’equip?
No sé què et puc dir. Si ara et dic que estem preparats i ens guanyen 4-0 se’ns dirà “però no estàveu preparats?”. Però la veritat és que estem treballant molt bé, els jugadors estan agafant la gran majoria de conceptes que estem intentant inculcar de la nostra forma de joc i a partir d’aquí intentarem començar el millor possible.
Tens controlat ja com juga el primer rival, el Santfeliuenc?
Sempre s’intenta veure partits del rival al qual ens enfrontarem. Però sempre he pensat que els protagonistes som nosaltres, i si estem convençuts i sabem el què hem de fer, això és el principal. Evidentment conèixer el rival per buscar-li els seus punts dèbils i evitar que ens facin mal, és important.
Va canviar la planificació de pretemporada un cop sabíeu que pujàveu a Tercera Divisió?
Tant el cos tècnic com el club teníem la idea molt clara d’intentar mantenir a la majoria de la plantilla per donar continuïtat respecte a la idea de joc i la manera de jugar. L’any passat teníem aquesta mentalitat i la volíem mantenir. Hem fet fins a cinc incorporacions i de moment estem molt contents amb ells perquè s’estan adaptant a la idea de l’equip i sumaran segur.
Teniu cap objectiu a la temporada o aneu partit a partit?
Si no ets el Barça o Madrid, la realitat és anar pas a pas i anar caminant. Segur que en algun moment o altre ens entrebancarem i ens haurem d’aixecar. Ara mateix, el més important és arribar preparats al partit del Santfeliuenc i després ja veurem. Tots partim de zero i amb la mateixa puntuació, a partir d’aquí haurem d’anar sumant. A llarg termini, no t’enganyaré, a mi m’agradaria quedar primer, però soc realista i abans de quedar primer has de guanyar el primer partit, guanyar-te la permanència, etc. I tenir els jugadors convençuts. Nosaltres com a cos tècnic no juguem, així que volem transmetre aquesta confiança als jugadors perquè realment creguin que es pot estar a les posicions de dalt. Però repeteixo, abans de marcar-se objectius a llarg termini el què hem de fer és anar partit a partit, i després ja es veurà. Després de tants anys sense estar a aquesta categoria és un bon repte no tornar a perdre-la. Aconseguir pujar va ser una gran recompensa, però perdre-la seria molt dur.
Quin paper tindrà l’afició a l’hora d’assegurar els partits de casa?
El nostre objectiu quan vam arribar l’any passat era guanyar partits i jugar bon futbol perquè la gent s’enganxés. Volíem que la gent s’il·lusionés. Si aquest any els jugadors son capaços de realitzar grans partits com els que vam fer la temporada passada, espero que la gent gaudeixi amb nosaltres i ens doni el recolzament per ser un més.
Com vas viure tu personalment l’ascens?
El nostre objectiu de la temporada passada era quedar el més amunt possible, intentant superar la temporada anterior. Nosaltres sabíem que després de quedar tercers, era possible que acabéssim pujant a tercera com finalment va ser. Va ser un orgull per a tots nosaltres.
L’any passat compartíeu grup a Primera Catalana amb l’Andorra, que després de ser comprat per Gerard Piqué es va reforçar molt a mitja competició i ha acabat pujant a Segona Divisió “B”. Què et sembla a tu aquest canvi tant radical d’un equip a la meitat de competició?
És que tenien tot el dret a fitxar i gastar-se els diners que volguessin en aconseguir els objectius que s’havia marcat el club. A nosaltres només ens tocava donar el màxim i fixar-nos en la nostra feina. Al final, però, en aquest cas l’Andorra tampoc s’anava passejant per tots els camps de primera, però evidentment, tenia molt bons jugadors.
Més enllà de ser l’entrenador del primer equip també tens responsabilitat en el futbol base. En què es basa?
Vam venir amb la idea d’implementar una metodologia i una manera d’entrenar pel futbol base. Ho vam començar amb el Gerard Piniés, que ara ha començat un nou repte professional a Mèxic, i ara ho continuem amb el Lucas, que és un dels meus segons aquest any. Volem que el futbol base de l’Igualada gaudeixi jugant a futbol i també n’aprengui. I sense oblidar-nos de guanyar, però sempre tenint en compte que el principal és aprendre a jugar bé i gaudint. És la primera vegada que desenvolupo una funció com aquesta i és difícil, però m’he trobat un club amb una gran estructura i que ja estaven fent les coses molt bé.
Comences ara la segona temporada a Igualada. Com et sents al club?
Jo dono les gràcies a la Junta i tothom que m’ha obert la porta. M’han donat l’oportunitat d’entrenar, que avui en dia no és fàcil. De l’any passat a aquest m’he adonat que he de millorar molt. Me n’he adonat de coses que l’any passat no acabàvem de fer bé i que estem intentant millorar ja des de la pretemporada.
És difícil adaptar-se del futbol professional al qual havies jugat a un futbol amateur com el d’un club de Tercera Divisió?
Tampoc és tant diferent perquè al final segueix sent futbol, amb els jugadors com a protagonistes. Però és evident que hi ha coses que son molt diferents. L’entorn, les capacitats dels estadis, el màrqueting, l’staff dels equips, els salaris, etc. Aquí els jugadors treballen i quan acaben han de venir ràpid cap aquí a entrenar. Però la il·lusió i la passió pel joc és la mateixa. Tot i tots aquests condicionants, el què volem nosaltres és professionalitzar al màxim l’estructura de l’equip. Estiguis a la categoria que estiguis s’ha d’intentar fer el màxim. No venim aquí a passar l’estona sinó a treballar bé i guanyar, que al final és l’important.
