Per al passat 2020, any en què es commemorava el 75è aniversari de l’alliberament de Mauthausen-Gusen, des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, en memòria de Josep Benet Valls, li va ser expressament programat un acte d’homenatge; una oportuna ocasió per a descobrir el drama viscut per aquest veí dels Hostalets de Pierola. Això no obstant, la pandèmia va obligar suspendre aquesta iniciativa, essent novament programada, a l’Auditori Cal Figueres, per a aquest 8 de maig; una data justament tres dies posteriors a la commemoració del 76è aniversari de l’alliberament d’aquest camp.
L’homenatge es va dur a terme en dues fases: de primer, amb la intervenció del 1r Tinent d’Alcalde, regidor d’Urbanisme, Obres i Serveis, Jordi Parcerisas Valls, qui va participar al públic d’una molt amena presentació biogràfica de l’homenatjat; i, seguidament, amb la conferencia de l’historiador Enric Caballeria Lamelas, qui va subratllar la realitat del camp, els deportats i les conseqüències de l’anomenada “solució final”.
Seguint fil per randa tot l’acte, tal i com ho possibiliten els canals de difusió, val a subratllar aquest extraordinari document audiovisual que ha pogut arribar a tot l’Anoia i més; i que -jo, personalment- com a historiadora, em permeto de presentar en aquesta pàgina. A tall inaugural, doncs, es va posar de manifest l’orgull per la definitiva realització d’un acte que havia quedat com una assignatura pendent i que ha pogut veure la seva realització de la mà d’una regidoria de Cultura prou satisfeta amb la recuperació històrica del període 1936 – 1939 i l’exili català i espanyol. Així, amb un previ agraïment als descendents directes i a certes aportacions d’alguns veïns, i gaudint de la sort de comptar amb la presència de la germana de Josep Benet, Roser Benet Valls (17 anys més jove), una dona gran i d’admirable lucidesa, es va procedir a avançar en aquesta memòria que parteix de l’instant en què se certifica la defunció de Benet a Mauthausen. És a partir d’aquí que comença una reconstrucció honesta i precisa de la vida d’aquest personatge tot perseguint treure’l de l’oblit; un commovedor treball que, al seu torn, ha permès a un petit municipi enorgullir-se d’haver rescatat la memòria viva d’aquesta -silenciada- víctima del nazisme, àdhuc dignificar la grandiositat d’un merescut reconeixement públic.
Josep Benet Valls va néixer a l’any 1919, a Can Joan Valls, una casa del carrer Major. Fill de Norberta Valls i Manel Benet, originari de Castelló, va ser el primogènit de quatre germans. Ell es va criar en un marc familiar dedicat a la fusteria, passant més tard a viure a Pierola, en una finca que era una vaqueria. Amb gairebé 20 anys, i sense cap militància ni compromís polític, va resultar incomprensible el motiu del seu exili cap a finals de la contesa bèl·lica; llevat que hagués estat vinculat a algun sindicat per a resoldre deutes familiars amb propietaris agrícoles, resultant únicament aconsellable d’exiliar-se. A finals del 1938 o principis del 1939, Benet emprendria el camí de l’exili; i, no serà fins a finals de 1940 que una carta enviada a la família el situí exiliat a França, a la localitat de Vouglans, a prop de Grenoble. Després, al 1942 es trasllada a Viviers, prop de Marsella. I, més tard, vivint en la França convulsa, sota el règim de Vichy, ocupada pels nazis, en la seva condició de refugiat espanyol va ser detingut i empresonat a la població de Compiegne, al nord de París, el 6 d’abril de 1944; convertint-se en una veritable víctima apàtrida. Compiègne era, aleshores, un estratègic nus ferroviari des d’on es distribuïa als presoners cap als camps de concentració; i, des d’aquest indret va ser traslladat, el 8 d’abril de 1944, al camp de Mauthausen, una destinació última que comptava amb més d’un 20% dels deportats catalans, i on no va ni sobreviure-hi un any, perquè el 24 d’abril de 1945, als seus 26 anys, apareix certificada la defunció sense coneixement precís de la causa; precisament dues setmanes abans de l’alliberament de camp el 7 de maig de 1945 per les forces aliades. Amb tot i en termes jurídics es considera la seva mort una més de les morts d’un camp d’extermini. Cinc anys més tard, un correu expedit a França i dirigit a la família, informava de la seva mort.
El següent capítol, una magnífica dissertació, per part de l’historiador, Enric Caballeria Lamelas, apuntava a posar en context la vida als camps de concentració, no sense centrar-se en el camp de Mauthausen. Finalment, després d’aquesta conferència, la col·locació de la replica d’una llamborda commemorativa davant la casa on va néixer Josep Benet, a l’esmentat carrer Major, numero 21, va sumar-se a ser el major tribut testimonial de tot l’homenatge.
