Tal com ens té acostumats a les seves més recents creacions, la incomparable Mary Gumà ens convida a descobrir un nou capítol de la seva extraordinària producció, una producció que pren com a punt de partida el que ella anomena “la situació estranya” que es va instal·lar a la nostra població, a l’interior de les nostres llars i molt especialment en cadascú de nosaltres, com a conseqüència dels desconcertants efectes derivats de la pandèmia. Efectivament una circumstància inimaginable que, de manera passional, va transportar l’artista, servint-se d’unes magnífiques figuracions esculpides, a envoltar-se d’uns personatges -ja sigui híbrids, ja sigui sense cap identitat de gènere, heterogenis o sense rostre- que li eren vivament propers i que apuntarien a ser ni més ni menys que el reflex del que va experimentar, durant aquell pesarós 2020, a la seva pròpia pell. Això és, temors, espant, por a allò desconegut… van passar a ser estats de l’ànima, estats íntims, que Gumà va atrevir-se a representar, determinant-se a mostrar-los des de la quietud o des del moviment, amb el cap baix o amb la mirada espantadissa quan no perduda, i en una posició presumiblement incerta. El resultat és una sorprenent escenificació figurativa que exalta quan no l’immobilisme sí el desconcert d’una llarga paràlisi en què hom desconeixia cap on anava el món. Tots aquests estats de l’ànima han quedat magníficament segellats, excepcionalment caricaturitzats, en una exposició que, de retruc, aprofundeix més enllà, essencialment pel que fa a seqüenciar com si d’un retrat fotogràfic es tractés la deriva d’una humanitat, si no perduda, desorientada en un context social d’una versemblantment distòpia.
Aquesta ceramista autodidacta, que ha sabut esgarrapar les més qualificades tècniques de reputats mestres (Nino Caruso, Miquel Molet, Ramon Fort, Toni Soriano o Emili Galassi), s’ha fet en qüestió de temps amb un inequívoc segell d’artista polifacètica. Des de sempre, amant de totes les manifestacions de l’art, al costat de la música, la dansa i el teatre, ha sabut trobar el seu lloc al món de la mà de la realització escultòrica; una competència que ha convertit -gràcies a la seva traça en el dibuix i la pintura- en un dels millors mitjans d’expressió del seu saber fer i el seu consolidat domini, al qual hi ha incorporat tècniques de raku, terres sigilates i tenmokus. Al capdavall, una pràctica tan talentosa i incansable que l’ha portat a professionalitzar-se també en l’ensenyament de novells artistes.
Des del seu taller de Miralles, un meravellós retir paisatgístic i de pau, la ceràmica ha arribat a ser per a ella un dels actes de major alliberament i plenitud creativa. Allà, sense cap pauta, però si deixant-se transportar per les seves habilitats, un traç propi li permet delectar-se en la llibertat total de les seves creacions, unes figuracions d’una captivadora i expressiva bellesa.
Per descomptat, avui i ara no és reiteratiu de qualificar Gumà de categòrica amant de les terres de la nostra comarca. Al seu dia, una sèrie de circumstàncies i per què no qüestions d’atzar, van empènyer-la a sentir-se captivada pel veïnatge de Santa Maria de Miralles. En aquest entorn paisatgístic, i en una finca del tot acollidora, Caseta Gumà, ella hi va trobar l’empara, el resguard i el seu lloc al món. De seguida, la caseta, l’hortet i una afectuosa convivència amb animals esdevindrien l’escenari bucòlic per als treballs artístics i per a compartir-se de tant en tant amb les amistats. En aquest complaent entorn i sense horari ni calendari, va tirar endavant el seu anhelat projecte artístic i professional.
A l’èxit d’unes primeres exposicions de ceràmica s’hi sumarien moltes altres, fins a arribar a diverses exhibicions a galeries i sals d’art de l’Estat espanyol i de Casa Nostra; com la que en aquests dies ens ocupa, a l’Institut d’Estudis Vallencs de Valls; espais expositius que Gumà agraeix, perquè li permeten de donar a conèixer els diferents episodis del seu mestratge artesanal. Això és, els aparadors que ens revelen la seva intrínseca visió del món; ara, amb la mirada atenta al que ella tan encertadament anomena “Les cares de l’ànima”.
L’acte d’inauguració va ser el passat 26 d’abril, a la Sala St. Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs (Valls), amb la presència de Sònia Roca, Tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme i Patrimoni, Rocio Martínez, regidora de Comerç, i Eduard González, Eduard Gonzàlez, director de l’Institut d’Estudis Vallencs.
