Han passat pràcticament tres setmanes des de l’incendi que va cremar 1.700 hectàrees a l’Anoia, especialment a Bellprat. Els Bombers encara no han donat el foc per extingit i encara hi ha hagut alguna petita revifada que s’ha pogut apagar sense més problemes. Parlem amb Marc Talavera, doctor en biologia, per conèixer quins son els passos a seguir després del foc. A més, com que és president del Col·lectiu Eixarcolant, també conversem sobre el projecte del forn de Jorba.
Què és el què cal fer ara amb el bosc que s’ha cremat?
Sobretot el que cal és que això ens serveixi per entendre que el que cal és canviar el model de gestió territorial que tenim. Hem d’aconseguir que els pagesos i pageses, ramaders i ramaderes puguin viure amb una activitat econòmica sostenible i lligada al territori i que gràcies a la seva acció quotidiana ajudin a gestionar el territori.
I en actuacions concretes?
Els incendis son un element inherent dels ecosistemes mediterranis. Totes les plantes del nostre ecosistema estan adaptades al foc, rebroten, germinen de nou, etc. En aquest sentit el bosc es regenerarà. L’incendi suposa una tornada a la casella de sortida, que és la típica en els ecosistemes forestals mediterranis. El que sí que podem fer és afavorir que tot el procés de regeneració avanci com més ràpid millor cap a sistemes més resilients a incendis forestals. Per exemple, d’aquí a un parell d’anys es podrien podar aquelles alzines i roures que hagin rebrotat amb set o vuit peus, per tal que només quedin un o dos peus per cada arbre. O en zones on hi hagi una germinació molt elevada de pins, se n’haurien d’arrencar alguns.
De què serviria això?
En primer lloc, és millor fer-ho d’aquí dos anys enlloc que d’aquí a quinze perquè llavors, enlloc d’anar amb tisores de podar haurem d’anar amb moto serra. Aquesta acció té la intensió de reduir la densitat forestal. Podríem parlar que la densitat òptima son 400 pins per hectàrea i des de l’inici ja hauríem d’intentar afavorir aquestes densitats. Amb sis o set peus no poden créixer bé perquè estan massa estressades perquè tenen massa poca capacitat de captació d’aigua per fer créixer tants peus.
El 90% del territori de Catalunya és zona no urbana. Com s’aconsegueix mantenir en bon estat per tal d’evitar aquests incendis?
Per molt que l’administració intervingui, el quotidià d’aquesta gestió la fan els pagesos i pageses. Per tant, s’han de portar a terme polítiques que facin que cada cop hi hagi més pagesos i pageses, en explotacions d’una mida mitjana cada cop més petita. O dit d’una altra manera, aconseguir que un pagès necessiti menys hectàrees per treballar per poder viure, perquè serà aleshores quan tindran població que generarà, gràcies a la seva pròpia activitat econòmica, discontinuïtat en el paisatge. Si fos així, es pot generar un mosaic que donarà discontinuïtat en aquest sistema forestal dens que és el que fa impossible les tasques d’extinció del cos de Bombers.
Per tant és imprescindible el repoblament de les zones rurals, no?
Nosaltres sempre diem que a Eixarcolant treballem amb plantes silvestres comestibles com a eina per transformar el model agroalimentari. Només podrem afrontar el repte demogràfic que és el despoblament rural si generem noves oportunitats lligades al territori. I això passa per canviar allò que tenim i fem en aquest territori. Cal entendre’l com un bé comú, però que necessita ser gestionar per unes activitats econòmiques privades i aquestes han de ser sostenibles a nivell social, ambiental i econòmic.
I per on passa això?
Crec que passa per canviar també allò que cultivem en aquest territori, incorporar nous cultius. Si seguim cultivant allò que cultiven a Alemanya, a la Xina o a Rússia, no podem competir, no ho podem fer en quantitats, sinó que ho hem de fer en diferenciació, en qualitat, en valor afegit. En definitiva, sortir del mercat global.
A Catalunya quins productes serien diferencials?
Tenim identificades més de 300 espècies silvestres comestibles i més de 3.000 variants agrícoles tradicionals, a nivell de Catalunya. A nivell de l’Anoia hi hauria el blet blanc, que podria ser una alternativa a la quinoa. També tenim roselles, fonolls, molts tipus d’arbres fruiters que ara no es tenen en compte però que antigament es cultivaven a l’Anoia. Tenim un potencial molt elevat de noves espècies que podem cultivar. Les hem de recuperar i posar-les en coneixement dels agricultors i dels consumidors per tal que puguin ser alternatives de dinamització econòmica que, al seu torn, ajudin a diversificar el paisatge i fer-lo més resilient al canvi climàtic.
És complicat de canviar el model, però.
Som conscients que son dinàmiques lentes. Des dels anys setanta portem un model cada cop més globalitzat i més uniforme i donar la volta a tot això requereix temps, esforços i també determinació política.
Des del Col·lectiu Eixarcolant vau engegar un micromecenatge amb la intenció de recaptar 100.000 euros per impulsar la sobirania alimentaria des del Forn de Jorba. N’esteu contents?
N’estem molt contents. Estem al voltant de 90.000 euros i l’objectiu està assolit. És un projecte molt ambició que vol demostrar cada dia tot això que comentàvem al llarg de l’entrevista. Els productes que oferim, per sobre de tot han de ser bons i a més, a darrere han de tenir una cadena de valor econòmic que ajuda al consumidor a millorar el territori en el qual viu i del qual depèn. Volem demostrar que tenim un potencial territorial increïble i hem d’aprofitar-ho. Hem de fer del sector primari, i tota la cadena de valor que en deriva (indústria agroalimentària, oci, turisme), el principal fil econòmic del país. Tenim el potencial per fer-ho, però ara estem molt lluny perquè portem 50 anys de polítiques que van en direcció totalment contrària.
Com s’organitza el Forn de Jorba?
Tenim obrador experimental, forn de llenya i punt de venda. La gent ha de poder venir aquí i comprovar que tot el que expliquem és tangible, que com a consumidors ho poden adquirir amb normalitat.
Us han preguntat d’altres llocs de Catalunya per engegar iniciatives similars?
Eixarcolant és un projecte que neix a la Conca d’Òdena però que té ambició i vocació nacional. Ara mateix tenim 19 grups locals arreu del territori. Tant de bo des d’altres municipis engeguin projectes similars.
