Entrevista a Ageysa Caldito, administrativa, comercial i model
Soc Ageysha Caldito, tinc quaranta anys i soc nascuda a Igualada. Tinc dues filles precioses, la Nadya de 15 anys i l’Alba de 13. La Nadya diu que vol ser artista i l’Alba comissari dels Mossos d’esquadra. Treballo al Grup Àuria i m’agrada viatjar, passar estona amb la meva gent i escapar-me de tant en tant a la muntanya o a la platja a passejar. La fotografia ha obert una nova porta a les meves aficions i m’ha fet sortir de la meva zona de confort.
Què és el Grup Àuria?
És una oportunitat molt bona per a persones amb capacitats diverses que potser no estan tan integrats a la societat. Àuria els dona la possibilitat de sentir-se útils, de sentir-se lliures, de sentir-se ells. És un centre especial de treball en les diverses àrees d’activitat: perfumeria, cosmètica, serveis, neteja, assistencial….
Com ha afectat al Grup Àuria la crisi de la covid-19?
Després de la pandèmia, a Àuria s’ha volgut ampliar el nostre port-foli d’envasat a tercers, biocides, personal care, ambientació i manipulats que ja fa anys que s’hi treballa oferint un nou servei integral en la creació de perfums. Gestionem des del disseny de l’ampolla, la fragància, el packaging i fins i tot oferim els serveis de logística.
D’aquesta manera volem poder competir en professionalitat amb grans empreses del sector oferint un retorn a la societat creant llocs de treball per a persones vulnerables, discapacitats físics i intel·lectuals o en risc d’exclusió social.
Has treballat d’agent comercial, de comptable i en diverses poblacions, que et va portar a entrar al Grup Àuria?
Estava treballant a Cervera, en una multinacional francesa i els d’Àuria em varen oferir una feina de sis mesos a Igualada. Feia dos anys que treballava fora i tenia ganes de tenir conciliació familiar per a estar aprop de les meves filles i poder dinar cada dia amb elles. Va ser una decisió molt bona perquè em va donar ocasió de conèixer Àuria que a hores d’ara deu ser, si no l’empresa més gran d’Igualada en nombre de treballadors, si que és de les primeres.
Vares començar venent publicitat.
Foren cinc anys molt importants per que soc tímida -ho era més encara- i treballar venent publicitat em va ajudar a superar la timidesa per entrar “a porta freda” a vendre espais publicitaris.
Què és el més difícil de vendre?
El difícil és no perdre -ni fer perdre- el temps del client i el teu. Per complir uns objectius de vendes has d’optimitzar el temps, sense deixar d’aconsellar al client, quina és la millor opció per al seu negoci. Si ell ven, tu també vens.
Per què hi ha tants contractes a percentatge en el món de les vendes?
Per motivar. Si tens un bon sou, et costa més sortir a vendre. La porta freda és molt freda. Per sort, sobretot després de la covid, ja gairebé no es fa la porta freda. Tot són visites concertades o telemàtiques, després de molta comunicació per e-mail i reunions telemàtiques. Les empreses no volen que les visitis sense cita prèvia. Costa una mica més visitar un client, però quan el visites és que té interès pel que li pots oferir.
Fa un temps vares obrir un perfil a Instagram.
Sempre m’ha agradat la fotografia i les meves filles em varen convèncer d’obrir un perfil a Instagram. És una xarxa molt gran i és la que té més seguidors si vols donar a conèixer les teves fotografies, sempre que t’adaptis a les seves condicions tècniques.
Quin és el tipus de fotografia que t’agrada?
M’agrada especialment la “life style”, la fotografia d’ambient. És més complicada però és la que més s’adapta a mi. Sovint faig retrat i m’agrada el “boudoir” sempre que estigui molt ben fet. En el camp del nu no hi he entrat encara perquè és el més complicat de tots. També hi ha altres tipus de fotografia que m’agradaria fer: beauty, moda, fantasia o ambientades en pel·lícules o series on hi ha un treball de caracterització.
Cal molt maquillatge abans d’una sessió de fotografia?
Si el treball és important, n’hi posen, però si no és una sessió comercial, t’has de maquillar tu mateixa. Per sort tinc una neboda maquilladora que sovint m’acompanya a les sessions.
La feina de model pot donar per a viure?
En el meu cas, no. La veig més com a hobby que no pas com una professió.
Has pensat en passar-te a l’altra banda de la càmera?
Acabaré fent-ho però més endavant i només com a hobby.
