La Comissió de territori de Catalunya ha donat avui un pas més per completar tot el planejament territorial de Catalunya informant del’avantprojecte del Pla territorial parcial del Penedès i donant compte del seu Catàleg del paisatge. D’aquesta manera, el Govern compleix el mandat legislatiu de creació de la vegueria del Penedès i del seu àmbit de planificació territorial.
El Pla territorial general de Catalunya defineix els diversos àmbits en què s’ha de dividir el planejament, que coincideixen amb les corresponents vegueries. Cadascun d’aquests àmbits ha de comptar amb el seu Pla territorial parcial, que concreti les determinacions generals a la corresponent escala, i amb el seu Catàleg de paisatge, que proposi objectius de qualitat i accions de millora. El 2010, el Govern tenia aprovats tots els plans territorials parcials. El planejament del Penedès quedava repartit entre tres instruments: el de la Regió Metropolitana de Barcelona, el de les Comarques Centrals i el del Camp de Tarragona
No obstant, la Llei 23/2010 va crear l’àmbit de planificació territorial del Penedès com a reconeixement de l’especificitat d’aquesta àrea que anys després, el 2017, es constituiria com a vegueria. Com a nou àmbit de planificació, calia dotar el Penedès del seu propi Pla territorial parcial i del seu Catàleg del paisatge. Avui la Comissió de territori ha fet el pas necessari per completar aquesta obligació.
El Pla territorial parcial del Penedès
El nou Pla abasta les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i els següents 25 municipis de la comarca de l’Anoia: Argençola, Bellprat, El Bruc, Cabrera d’Anoia, Capellades, Carme, Castellolí, Copons, els Hostalets de Pierola, Igualada, Jorba, la Llacuna, Masquefa, Montmaneu, Òdena, Orpí, Piera, la Pobla de Claramunt, Rubió, Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles, la Torre de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Vilanova del Camí. En total, 72 municipis amb prop de 480.000 habitants.
El Pla s’elabora en un escenari global que ha variat molt respecte als anteriors, redactats fa més de 13 anys. Així, té en compte les principals transformacions globals en marxa, com són la transició verda i la digital, i la necessitat de generar oportunitats de vida en qualsevol punt del territori. Per tant, té els següents objectius genèrics:
– Integrar el vector del canvi climàtic en la planificació territorial, de forma transversal.
– Posar les bases territorials per a contribuir a la transició energètica i la descarbonització.
– Potenciar l’arrelament rural per evitar el despoblament i alleugerir la pressió urbanística al litoral per a contribuir a l’equilibri territorial.
– Alinear-se amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides per millorar la qualitat urbana i afavorir la salut de les persones i el benestar social.
– Introduir la digitalització de l’economia com a nou element de canvi en les dinàmiques territorials.
El Pla planifica de forma interrelacionada els tres sistemes que aborda: els assentaments urbans, els espais oberts i les infraestructures. Finalment, actualitza els 15 criteris que cal tenir en compte a l’hora d’elaborar la planificació territorial.
1. Assentaments. En general, l’objectiu del Pla és treballar pel reequilibri entre els habitatges i els llocs de treball de cada nucli. Per això, assigna diferents estratègies a cada nucli. Aposta per potenciar especialment el Vendrell, impulsant-hi actuacions que generin nous llocs de treball per a un creixement de major intensitat. A més, assigna estratègies específiques als nuclis històrics, les urbanitzacions, als polígons industrials i als veïnats rurals.
2. Espais oberts. El Pla té en compte els quatre trets que estructuren el paisatge del Penedès: el sòls forestals, que ocupen el 50% del territori; els conreus agrícoles de la plana; el mosaic agroforestal, i una franja costanera fortament transformada. A partir d’aquí, fixa condicions generals d’ordenació per a totes les actuacions en els espais oberts, com ara la proporcionalitat, el respecte a l’indret, la cura per a les vores d’aquests espais naturals i la preservació dels sòls agrícoles d’interès especial. A més, concreta condicions específiques d’ordenació per a usos que ocupen grans superfícies, com ara granges, hivernacles, activitats turístiques, extractives, infraestructures d’energies renovables o cellers.
3. Infraestructures. El Pla adopta un model jerarquitzat i capil·lar per potenciar l’articulació entre la xarxa local i la xarxa territorial, a més de vertebrar els assentaments urbans entre ells i amb les vies territorials. Aposta per l’ús del transport públic en les vies integrades interurbanes, així com per incorporar camins, itineraris i xarxa ciclable. Millorar i condicionar la xarxa ferroviària de passatgers i mercaderies també és un dels objectius. El Pla treballa per evitar l’obertura de nous corredors, optimitzant els traçats actuals, i per la creació d’una xarxa saludable de camins i itineraris paisatgístics.
Un cop aprovat l’avanç del Pla territorial del Penedès, aquest s’exposarà als quatre consells d’alcaldes i s’organitzaran presentacions públiques a les quatre comarques. També es mantindrà obert l’espai al canal participa.gencat.cat on va tenir lloc el primer procés participatiu per continuar rebent les aportacions de la ciutadania.
La següent fita en la tramitació del Pla territorial serà la seva aprovació inicial per la consellera de Territori, seguida del preceptiu període d’informació pública i audiència als ajuntaments afectats. A continuació arribarà l’aprovació provisional per la consellera i la definitiva pel Consell Executiu, previsiblement, a finals de 2024.
Catàleg del paisatge del Penedès
D’altra banda, a la Comissió s’ha donat compte del Catàleg del paisatge del Penedès. Els catàlegs del paisatge, previstos a la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, són els documents tècnics que determinen la tipologia dels paisatges de cada zona, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat paisatgística que han de complir segons les aspiracions de la ciutadania i les propostes per assolir-los.
Així, aquests documents serveixen de suport a la planificació territorial i urbanística, alhora que poden constituir la base per a campanyes de sensibilització ciutadana i d’educació escolar o ser útils en la definició d’estratègies sectorials.
