Emocionant, jugat a alt nivell, amb dos equips que podrien haver guanyat … un clàssic com els clàssics de sempre. L’IHC va tornar a posar-li les coses molt complicades al gegant blaugrana, i de fet va tenir molt a prop la victòria amb una gran oportunitat de Palau quan els arlequinats (que jugaven de visitants a Les Comes) guanyaven per 0 a 1. El FC Barcelona només va poder trencar l’empat a falta d’1 minut i 39 segons , quan ja tothom pensava que s’anava a la pròrroga. A falta de 50″ segons, una FD molt protestada (li va suposar una blava a Sergi Pla) va acabar de sentenciar el partit.
Abans l’IHC havia fet un partit realment molt bo. En la línia del de Caldes. Defensivament complert (l’Elagi a un nivell descomunal tot i arrossegar problemes estomacals) i amb molta verticalitat, sortint a la contra, sense especulacions (es van generar moltes ocasions clares de gol que no es van poder aprofitar). El Barça va haver d’aprofitar al màxim les seves rotacions (minvades per l’absència de Pau Bargalló) i els igualadins van fer un gran desgast físic per intentar igualar-ho.
Victòria culer a l’últim sospir
La primera part va acabar amb empat a zero (una petita proesa pels resultats que els blaugranes presenten habitualment al descans). A la segona part Tety Vives va avançar els de Francesc Linares. El del planter va entrar a l’àrea pel vèrtex i va superar Sergi Fernàndez per baix.
El FCB va aconseguir empatar 3 minuts més tard amb un remat exterior que Helder Nunes va desviar a la xarxa. Amb l’1 a 1 els “rigats” van tenir 4 oportunitats clares de gol (i el Barça dues pilotes al pal) però va ser Pablito Álvarez qui va marcar aprofitant un passi des de línia de fons que li va arribar botant i que va empalar a l’aire.
I a falta només de 53 segons, el mateix Álvarez va fer el 3 a 1 en una FD per 10 faltes d’equip, que Pla va protestar i li va suposar una targeta blava. A la fi, el Barça es va classificar per la final de la Supercopa on s’hi trobarà al Reus Deportiu.
