Entrevista a Carlota Camps, tècnica del programa Ocell de Foc, d’Àuria. Aquest és un programa pilot impulsat pel Departament d’Empresa i Treball que ha tingut com a principal objectiu millorar el benestar emocional i la salut mental dels joves. Un repte immens, però necessari, en un moment en què la salut mental s’ha convertit en una preocupació prioritària de la societat. Des d’Àuria, ens sentim especialment alineats amb aquesta missió. La nostra visió fundacional i els nostres valors sempre han girat al voltant de posar les persones al centre, treballant per la seva inclusió, benestar i autonomia, i combatent qualsevol estigma o barrera social.
Com descriuries breument el programa Ocell de Foc?
Un programa adreçat a joves de 16 a 29 anys que busca prevenir l’abandonament escolar, facilitar l’emancipació juvenil i oferir suport a joves en situació de vulnerabilitat.
L’objectiu és ajudar-los a construir un projecte vital connectat amb els seus valors i generar comunitats que col·lectivitzen els seus interessos, però també les seves preocupacions.
A qui va dirigit exactament el projecte? Quins perfils de joves en poden beneficiar més?
Atenem a joves, en general, però sobretot ens trobem amb tres perfils: adolescents en risc d’exclusió social que tenen dificultats per sostenir el seu itinerari acadèmic degut a les condicions del context. Joves amb una situació personal que està impedint el seu procés d’emancipació o de construcció del projecte vital. Joves amb problemes relacionals amb altres persones (actualment o en el passat) i també joves que necessiten ajuda professional però el context familiar no vol o no pot invertir-hi diners en aquest tema.
Com es manifesta l’exclusió social en els joves? Quins factors dificulten la seva autonomia i emancipació?
L’exclusió social en els joves es manifesta de moltes maneres, però una de les més evidents és la dificultat per sostenir un itinerari acadèmic o formatiu, sovint per motius estructurals com la precarietat econòmica o els entorns familiars altament disfuncionals. Això redueix les seves oportunitats de futur i els col·loca en una situació de vulnerabilitat.
També es veu reflectida en la inseguretat residencial, ja que molts joves no poden emancipar-se per la manca d’ingressos estables, l’encariment de l’habitatge o la falta d’una xarxa de suport. Aquesta dependència prolongada pot generar malestar emocional i bloquejar el seu procés d’autonomia.
A més, hi ha joves que, tot i no patir precarietat econòmica, es troben en situació d’aïllament social o dificultats relacionals, fet que pot impedir-los construir vincles sòlids i trobar el seu lloc en la societat.
En definitiva, l’exclusió social no és només un problema de recursos econòmics, sinó també de manca d’oportunitats, absència de xarxes de suport i barreres psicològiques que dificulten la construcció d’un projecte vital estable.
Un dels vostres objectius és ajudar els joves que no saben cap a on anar a construir un propòsit. Com treballeu aquest procés?
Ho fem a través de converses que obren espais de reflexió, sense pressió per decidir-ho tot de cop, i oferint eines per experimentar, equivocar-se i ajustar el rumb sense quedar-se bloquejats per la por o la indecisió. L’important no és tenir-ho tot clar des del principi, sinó començar a caminar en una direcció que tingui sentit per a ells i també ser conscient i acceptar què està impedint aquest procés. Molts cops, els bloquejos no venen tant de no saber què volen, sinó de la por, la història d’aprenentatge o les dificultats del context. Per això, més que donar respostes, oferim un espai on puguin explorar aquestes barreres, acceptar-les però evitar que condicionin el seu futur de manera indefinida. A vegades, només cal aquest espai per començar a avançar.
Parleu de la creació de comunitats de joves. Quin paper tenen aquestes xarxes de suport en la salut mental i l’autonomia juvenil?
Les xarxes de suport entre iguals són un factor de protecció clau en la salut mental i l’autonomia juvenil, com a societat no ho tenim gaire present perquè sovint s’ha donat molt més protagonisme al paper de la família. Crear comunitats de joves permet normalitzar el malestar, compartir estratègies i reforçar la sensació de pertinença, aspectes essencials per al benestar psicològic i l’autonomia. Quan els joves tenen espais segurs per connectar amb iguals, és més fàcil sortir de l’aïllament i trobar recursos per afrontar els reptes personals i socials.
Ocell de Foc ofereix psicoeducació per a la ciutadania. Com funciona aquesta part del projecte? A qui va dirigida?
L’objectiu és trencar estigmes, donar eines pràctiques i fomentar una mirada més realista i informada sobre els malestars psicològics. No creiem que els problemes de la gent siguin simplement trastorns mentals. No ens interessa posar etiquetes diagnòstiques ni reduir el malestar a un tema de química cerebral. El que fem és analitzar com les persones interactuen amb el seu context i com això influeix en el seu benestar. Fugim d’una psicologia neurocentrista que responsabilitza només l’individu i ens centrem en entendre les condicions de vida, les relacions i les experiències personals que poden estar generant aquest malestar.
Aquesta psicoeducació va dirigida a tothom, però sobretot a adolescents, joves, famílies, professionals i educadors que volen entendre millor què passa quan algú es troba en una situació difícil i com poden ajudar sense caure en discursos medicalitzadors i reduccionistes. Ho fem a través de xerrades, tallers i contingut divulgatiu, tant presencialment com en xarxes socials.
L’acompanyament emocional que oferiu és gratuït, flexible i confidencial. Com aconseguiu garantir aquesta qualitat sense barreres d’accés?
Garantim un acompanyament gratuït, flexible i confidencial perquè entenem que moltes persones necessiten suport però no poden accedir a teràpia privada ni sempre encaixen en els recursos públics sanitaris. La flexibilitat és clau: adaptem l’acompanyament a cada jove, oferint sessions setmanals o quinzenals segons la seva necessitat, l’única part que ha d’aportar la persona és el compromís amb el procés.
Per garantir la qualitat, ens basem en enfocaments avalats per l’evidència i comptem amb professionals de la salut mental comunitària preparats per oferir aquest suport. El fet que sigui confidencial i sense requisits d’accés elimina barreres com la por a l’estigma o la necessitat de justificacions burocràtiques, permetent que els adolescents i joves puguin buscar ajuda sense traves.
El projecte posa molt d’èmfasi en la flexibilitat. Com s’adapta el suport a les necessitats individuals de cada jove?
El suport d’Ocell de Foc s’adapta a cada jove perquè entenem que no tothom necessita el mateix ni en el mateix moment. No hi ha un recorregut tancat ni un nombre fix de sessions: alguns només necessiten una conversa puntual, mentre que altres requereixen un acompanyament més continuat. També donem opcions en el format: l’acompanyament pot ser individual, en grup o combinat, segons què els resulti més útil. A més, ajustem el ritme i el tipus d’intervenció en funció de la seva disponibilitat i situació personal, l’horari es pacta amb el professional de mutu acord.
Quin impacte heu vist fins ara en els joves que han participat en Ocell de Foc?
L’impacte d’Ocell de Foc varia segons cada jove i el seu procés. Alguns han passat puntualment pel projecte i després han marxat, mentre que altres han seguit un itinerari individual, han participat en grups de suport o tallers o han combinat diferents formats.
Entre els que han seguit un acompanyament més continuat, hem observat que, després d’unes 12 sessions de mitjana, la majoria guanya en autonomia i presa de decisions, fa canvis en la seva relació amb el context, millora el diàleg intern i se sent amb més competència personal per gestionar les dificultats. No hi ha un únic camí ni una mateixa evolució per tothom, però en general, el projecte està sent una eina útil per desbloquejar processos en la vida d’aquestes persones que portaven estancats alguns anys.
Com pot participar un jove que estigui interessat en Ocell de Foc?
Qualsevol jove interessat només ha d’enviar un WhatsApp al 607583375, i des d’allà es coordina el primer contacte. A partir d’aquí, es valora que necessita la persona i com pot encaixar millor en el projecte:
● Acompanyament individual, si busca suport personalitzat.
● Grups de joves, si vol compartir experiències i trobar suport en altres persones.
● Tallers i psicoeducació, si vol conèixer maneres diferents d’afrontar situacions del dia a dia.
● Suport a iniciatives juvenils, per a qui vulgui impulsar projectes col·lectius, crear espais propis o sumar-se a moviments d’associacionisme o cooperativisme, amb acompanyament personalitzat.
Com poden col·laborar professionals de la salut mental, serveis socials, etc. o altres persones interessades en el projecte?
Els professionals de la salut mental, serveis socials o qualsevol persona interessada poden col·laborar amb Ocell de Foc de diferents maneres:
● Derivant o recomanant el servei a joves que podrien beneficiar-se de l’acompanyament emocional o dels grups de suport.
● Sol·licitant tallers o activitats psicoeducatives si detecten necessitats concretes en escoles, entitats o altres espais. Podem adaptar les propostes segons el context i les demandes específiques.
● Col·laborant en xarxa, compartint experiències, recursos o explorant possibles sinergies amb altres serveis que treballen amb joves.
