Avui en dia es parla de moltes coses, i no tant de l’estrès. El trobem a àmbits diversos, ja sigui professionals, personals, educacionals o inclús pel pas d’una malaltia. Llavors el procés es torna realment una odissea.
Aquest darrer mes, hem posat en marxa des de la UEA, Foment i Ómun (empresa de Coaching i Formació) una formació de la gestió de l’estrès. Ens hem trobat diferents perfils, entre el quals hi havia responsables de RRHH, sanitaris, directors, caps d’equips, treballadors en actiu i altres a l’atur. Això sí, tots amb un denominador comú: aprendre a detectar, identificar i gestionar l’estrès.
En el moment que entrem a les presentacions i cadascú comença a explicar la seva trajectòria, ja ens adonem de la situació que està o estava vivint. Alguns, un veritable calvari. Ens trobem persones que han rebut un maltractament psicològic i minusvàlua al lloc de treball, portant al límit l’ansietat, la depressió i l’autoestima amb un estrès que ha tingut un llarg recorregut i s’ha transformat en crònic. També ens trobem a personal de RRHH que la pandèmia ha posat en una situació, diguem, de dificultat a l’haver d’acomiadar, recolzar, potenciar i regular un entorn veritablement complex que els exigia ja no lidiar amb el seu propi estrès, sinó amb el dels altres.
Què dir dels sanitaris? estar contínuament en un àmbit de malaltia, d’exigència, esgotament mental i emocional, tot portat al límit i prolongat en el temps. Això posa a una persona a la vora de l’abisme. Lamentablement alguns cauen i no tornen.
Aquests són casos extrems per la dificultat del moment actual, la resta son els que ja coneixem, entorns de pressió, espais de mala qualitat tals com: falta de llum, temperatura extrema, contacte amb químics, etc. i després, els familiars. Aquest últim tampoc deixa indiferent a ningú, ja que el que experimentis a casa t’ho emportes allà on vagis o al contrari.
Tot això serveix per posar en relleu què està passant: tenim una pandèmia silenciosa que fa estralls a la nostra salut i volem solucions. Per desgràcia hem vist caure companys amb problemes cardíacs, depressions i ansietats que costen de recuperar. Podem donar alternatives per crear espais d’alliberació d’estrès, sempre que hi hagi voluntat per totes les parts, l’empresa i el treballador. Tenim una vida i l’hem de gaudir. Ens passem moltes hores a la feina i aquesta ha de ser de qualitat. El rendiment i els resultats positius depenen d’aquest equilibri i aquest demana disciplina i constància.
Un bioritme sa és aquell que podem gestionar des de l’observació i la voluntat.
Des de la nostra part (www.somosomun.com), hem donat eines, alternatives, solucions i una visió diferent, més holística, dissociada, per veure les coses des d’un punt extern. Compartir, expressar i recolzar és vital per a la salut. Si a aquests els sumem eines per a cada cas i posem consciència en els símptomes, alertes que poden ser subtils i no subtils, podrem treballar la prevenció i no la malaltia.
Cal auto-observació i autoritat personal.
Proposo posar més atenció per a la millora dels entorns, posar en valor la salut equilibrada. Tot per una evolució que ens connecti amb els altres, la natura i la salut. Tots som importants. El focus posem-lo a les persones. Sabem que ressonar alt s’amplifica als altres…
