L’Albert Cirera és un dels components de Tocats de Jazz, els organitzadors -l’ànima- de l’Estival de Jazz d’Igualada, una cita que l’any que ve ja celebrarà el 10è aniversari.
Ell ens ha fet cinc cèntims de com es presenta aquesta edició que torna a les seves dates habituals, després que l’any passat, a causa de la pandèmia, es traslladés al mes d’octubre.
Com es presenta l’edició d’enguany?
Bé, en tenim moltes ganes. Tenim moltes ganes de tornar a gaudir de la Carta Blanca, que enguany anirà a càrrec de la Clara Lai; també volem destacar que aquest any obrim dos espais nous com són el Rec on Fire, on s’hi podrà escoltar un concert de l’Inhumankind, un duo de flauta i contrabaix, acompanyats de dues cantants, que ens oferiran una espècie de jazz metal, jazz psicodèlic, que veu bastant del rock dur i de la música metal. El Rec on Fire és ideal per programar aquest concert perquè és un espai que no té res a veure amb el jazz però lliga molt amb aquest projecte. L’altre espai que estrenem és el Fortí de Sant Magí, un nou indret de la ciutat on encara no s’hi ha fet cap actuació. És un lloc preciós i el concert que s’hi podrà escoltar tenim moltes ganes de gaudir-lo: serà amb l’octet Bop Collective. I després, el divendres 18 a l’Ateneu, fem el concert del trio de la pianista i cantant Lucia Fumero. Es tracta d’un trio que beu molt del jazz argentí i que oferiran un gran concert al qual convido des d’aquí a assistir-hi. D’aquí a uns anys sentirem a parlar molt de la Lucia Fumero.
La Carta Blanca continuarà sent al Teatre de l’Aurora.
També el dissabte, però al migdia, tindrà lloc la presentació en públic d’una nova formació de la ciutat: la JOSA Jazz Band, un grup que s’ha constituït a la Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia i que han estat treballant durant tot aquest any com han pogut per les circumstàncies especials i es dirigida per en Xavi Plaza, un dels membres de Tocats de Jazz. Aquest acte es farà al pati del Museu de al Pell.
Qui sou Tocats de Jazz?
És una associació que va néixer per organitzar aquest festival i ara mateix som el Roger Tarragó, el Xavi Plaza, la Judit Roble, el Guillem Arneda i jo mateix. L’Estival va néixer a causa que jo volia portar a Igualada un projecte musical en què estava implicat i que va anar derivant en un projecte nou que va ser l’Estival.
Us sentiu acompanyats per les administracions?
Sí, l’Ajuntament cada any ens dona suport i l’organitzem conjuntament. L’Estival de Jazz és un acte inclòs dins el calendari cultural igualadí. També comptem amb el suport de diversos patrocinadors que ajuden molt amb les seves aportacions, petites o grans, a que el Festival tiri endavant.
Però el que ens agradaria és sentir el màxim suport del públic i que cada concert s’ompli. Cal tenir en compte que és un luxe per a Igualada tenir un festival com aquest, una ocasió única per escoltar bon jazz en directe, amb uns preus d’entrades molt econòmics (10€ / 5€ al Rec on Fire) i amb la novetat d’aquest any d’un pack d’entrades per a tots els concerts a 25€. És una gran oportunitat de viure i escoltar bona música que no s’ha de deixar escapar.
El públic igualadí és jazzístic?
Abans, quan estava obert el Hot Blues, es feien habitualment concerts de jazz a la ciutat i el públic en gaudia i en participava, tot i que cal tenir en compte que el jazz és sempre una música de minories. Però al final no deixa de ser música i que la gràcia d’escoltar-la en directe és única i és una gran experiència. Animo a la gent que vingui a escoltar jazz aquests dies a la ciutat.
Un dels eixos de l’Estival és la Carta Blanca, que s’ha fet cada any.
Sí, a més des del tercer any és una coproducció amb la discogràfica Underpool. Juntament amb ells cerquem talents joves del jazz que no han editat cap treball al seu nom, i els oferim via lliure per fer la seva música en directe. Hi ha hagut discos gravats a la Carta Blanca que han estat premiats dins el món del jazz com a Millor disc de l’Any i fins i tot el projecte Carta Blanca també ha rebut un premi per la labor que fa de difusió del jazz.
Aquest any hem intentat i aconseguit que la Carta Blanca estigués en mans d’una dona, per trencar una mica l’estigma que té el jazz com a música molt masculina. El festival, en general, té molta presència femenina.
Per una altra banda, i canviant una mica de tema, enguany també estem molt concerts de la imatge gràfica que tenim, que cada any intentem donar a algun artista o dissenyador igualadí. Es tracta d’un cartell molt divertit, amb un personatge amb escafandre, molt representatiu d’un any en què portem la cara tapada. I a més aquest any recuperem la figura del cronista, que ja havia existit en les primeres edicions. Serà el Jordi Rica i farà les cròniques de cada acte.
