Eufòria entre els hotelers catalans amb la fi d’una temporada d’estiu amb uns “resultats històrics” i una ocupació que gira al voltant del 88%, ara bé, la sorpresa d’enguany té a veure amb la nombrosa presència d’irlandesos a Catalunya, segons confessen els restauradors a VIA Empresa. Un turisme familiar, amant del sol i la platja, amb una predilecció per la Costa Daurada que gràcies a la recuperació de l’economia irlandesa, s’han convertit en els europeus que més despesa generen, després dels països nòrdics. Un perfil poc conegut pels catalans, força oposat a l’anglès i que els encanta “anar per lliure”.
En primer lloc, no és cap novetat que els irlandesos s’han “enamorat des de fa anys” del Mediterrani. I és que, segons Aicard Guinovard, director de l’Oficina de Promoció Turística de Catalunya a Londres, “a Irlanda hi ha prop de cinc milions d’habitants i la meitat d’ells visita Espanya cada any, ja que busquen bon temps i la destinació mediterrània per excel·lència”. De fet, el 2019 van venir 365.000 turistes a Catalunya, sobretot a la Costa Daurada i en especial a Salou i Cambrils perquè responia a les seves necessitats. Amb la pandèmia es va reduir el nombre d’arribades i el 2022 ja va recuperar les xifres antigues. Enguany i, segons avancen en exclusiva des de l’Agència Catalana de Turisme, més de 189.000 ho han fet fins al juliol de 2023. I si segueixen el ritme, podrien aconseguir l’anhelat rècord històric de visitants.
El més interessant de la situació dels nouvinguts és la despesa diària que generen, gràcies al bon ritme de l’economia irlandesa després d’un “2008 turbulent”. Segons Guinovard estan al voltant dels 200 euros diaris per persona i representen la major despesa diària de tots els mercats europeus excepte els països nòrdics i per sobre del Regne Unit, país veí.
Què busquen a Catalunya?
Els interessa molt el sol i la platja, els parcs temàtics com ara Port d’Aventura i el seu estil de vida mediterrani. La novetat d’enguany és que ja no es localitzen principalment a la Costa Daurada, sinó que volen descobrir Barcelona i s’embarquen cap a Girona i la Costa Brava.
Així ho constata Sònia Balcells, directora comercial de Grupo Blaumar amb presència a Salou i Tarragona. “El turista irlandès acostuma a fer estades llargues i quan fan una pernoctació a un hotel busquen, sobretot, que hi hagi animació, perquè els més menuts puguin gaudir-ne i els pares, desconnectar”, apunta a VIA Empresa. A més, la despesa, esmentada anteriorment, repercuteix als mateixos hotels, a tota la ciutat i a la zona, perquè es desplacen amb taxis, utilitzen els comerços de proximitat i també la restauració, tot i que sembla que si han de triar un pub, sempre es decanten per l’irlandès, fins i tot a l’estranger.
La clau de tot plegat: la connectivitat
A diferència del turisme coreà, l’irlandès “no ho fa amb pack ni amb un operador pagat prèviament”. Si no que els encanta viatjar per lliure i gaudeixen de molt bona connectivitat amb Catalunya, gràcies als vols directes de Ryanair, Vueling i Air Lingus, que comporta el 98% de les arribades, amb més de sis vols diaris des de les quatre ciutats més importants d’Irlanda fins a Barcelona, Girona i Reus. Curiosament i, segons Guinovard, hi ha un 2% d’irlandesos que arriba amb vaixell a Espanya des del seu país. Arriben al nord d’Espanya per mar i agafen el seu propi cotxe per arribar a Catalunya i poder fer diverses rutes.
Pel que fa a la diferència amb els seus veïns d’Anglaterra, “el turisme anglès és més madur i coneix a fons Catalunya”, continua l’expert. A més, costa de catalogar-lo en un perfil concret, ja que els encanta la gastronomia, la cultura, el sol, la platja, la festa i compten amb operadors molt variats. La gran diferència rau en el coneixement del territori, àmpliament reconegut pels anglesos al llarg de les últimes dècades i cada cop més conegut pels irlandesos. De fet, “molts irlandesos venen a Catalunya perquè quan eren petits ja hi van aterrar amb els seus pares”. Sembla, en aquesta ocasió, que hi haurà record històric d’irlandesos al nostre país per primera vegada a la història.
