El Dia Internacional de les Dones, o Dia de la Dona Treballadora, se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides. És el dia en què es denuncia el sexisme i la desigualtat de drets i oportunitats entre homes i dones. Malauradament, cada any hi ha raons més que suficients per tornar a incidir en moltes coses, per més que es facin reiteratives i un punt pesades. La realitat és així, i ens fa adonar que encara estem molt lluny d’assolir la plena igualtat i l’abolició de les actituds i comportaments masclistes. El sexisme, malgrat el pas del temps, intenta perpetuar-se amb diferents formes.
Ja fa molts anys que dones valentes van desplegar els fonaments d’una transformació eficaç per millorar les nostres vides en clau d’oportunitats, de drets i de recursos. Avui, estem el camí d’aconseguir-ho, i així ho demostren les dades, que avancen -més lentament del que voldríem- en la bona direcció.
El 8M és sempre una oportunitat per fer palesa la lluita pels drets, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia. L’objectiu és l’erradicació de les desigualtats, tot desmuntant les bases que permeten conductes hostils com l’assetjament sexual, la violència i la discriminació contra les dones.
Encara avui el 95% de les persones que redueixen la seva jornada de treball per cura d’un tercer són dones; encara la bretxa salarial entre homes i dones al nostre país se situa en el 20,9%; encara l’any 2022 van ser assassinades 49 dones a mans de les seves parelles o exparelles i van créixer les denúncies per violència de gènere i per agressió sexual. Malauradament, els casos de Sallent, i, aquesta setmana mateix, a Badalona, revelen que tenim una societat malalta, que evidencia una latent crisi del sistema que ens obligarà a prendre mesures.
Això no pot continuar així. No hem avançat tant en tantes coses gràcies al talent, per acabar d’aquesta manera. I la solució no depèn només dels que manen. Ens hi hem de posar totes i ser més valentes encara.
