Europa es prepara per un hivern de penúries. La sequera i la guerra a Ucraïna ha generat una sèrie de situacions que afecten greument els subministraments energètics que ha obligat els estat a endegar una sèrie d’actuacions per pal·liar els seus efectes. Espanya i Portugal han tornat a fer valdre les seves peculiaritats i miraran de reduir la meitat del que hauran de fer la resta de països comunitaris. Així, el govern ha fet un Decret Llei amb mesures poc clares i discutides. I com era d’esperar, els dubtes sobre la implantació, les excepcions, les gelosies competencials i el joc polític s’han desfermat immediatament. I potser aquestes mesures no siguin suficients.
Tothom s’avindrà a tancar els aparadors de les botigues i deixar d’il·luminar els edificis públics a partir de les deu de la nit, perquè és una mesura transitòria i un sacrifici suportable per un bé superior. Només cal recordar que a l’origen d’aquest problema hi ha gent que està veient com se li destrueixen les cases i com ciutats senceres queden anorreades sota les bombes i les misèries de persones sense cap respecte pels altres.
Preocupa tant la forma en que es pretén implementar la norma i la sensació de desgavell que fa sospitar en interessos amagats, que com gairebé sempre, treuen profit d’aquestes situacions. En les nostres contrades encara fa molta calor, però ja s’encaren moments on el termòmetre té tendència a la baixa. I darrerament els hiverns solen ser més moderats. En el clima poc s’hi pot fer i Europa és molt diversa i l’energia es necessitarà per gairebé tot.
Però la voluntat del ciutadà és ajudar a l’estalvi d’energia. És conscient que els seus sacrificis poden resultar insuficients, perquè hi haurà moltes necessitats i no sempre la resposta institucional ha estat a l’alçada de l’esforç que ara es demana. Es diu que el compliment de les mesures es farà per la via pedagògica i no tant a través de sancions, però hom sap que l’afany recaptatori no té límits i que no s’aplicaran solament a aquells que vulguin treure profit de l’esforç col·lectiu.
Malgrat les reticències que han generat les mesures d’estalvi, cal fer l’esforç. La societat s’ha de conscienciar que no es poden malbaratar bens escassos. Ja veiem què passa amb l’aigua, on les restriccions i el racionament estan ja afectant a zones que mai s’ho havien plantejat. Esperem que amb l’estalvi d’energia ho fem millor.
