Des de la reforma ortogràfica del 1918, les paraules “pau” i “món” s’escriuen de la mateixa manera en rus, però en aquest moment ja no semblen homònimes. Una de les obres més importants de la literatura eslava és Guerra i Pau, però avui l’exèrcit agressor diu que no hi ha guerra, encara que els estralls que provoca aquesta acció militar especial siguin una evidència que la censura no pot amagar. No ho justifica que hi hagi altres conflictes armats i s’hagin fet altres invasions. Aquesta trenca amb tots els fonaments jurídics que s’havien fixat i acceptat després de la Segona Guerra Mundial. Ucraïna no ha estat mai un perill militar per a Rússia i tota la destrucció i la mort es concentra en terres ucraïneses. Per això el món sencer reclama la pau perduda.
Els europeus estem commoguts i trasbalsats. El corrent de solidaritat comença en les nacions properes a Ucraïna, però s’estén arreu. Els que marxen de casa seva, escapen del terror i de la mort. Moltes dones i infants surten de les seves llars amb l’esperança de tornar, però amb la incertesa de no saber on van, ni amb què es trobaran. Molts són els que els ajuden, els que s’acosten per donar-los escalf. Però sols ells pateixen el desarrelament. I venen amb els ulls espantats, perquè han patit gana, fred i han deixat familiars i gairebé tot el que tenien. Els nens podran anar de nou a les escoles, segurs, però amb la dificultat d’utilitzar una llengua diferent. Faran nous companys en un curs ja endegat i en un entorn d’angúnies i mancances. I els seus familiars, no podran ajudar-los com ho feien, perquè continuen tenint el pensament i el neguit a la seva terra.
Ací només podem obrir els nostres braços i oferir la nostra amistat en uns moments on tot està remogut. Aquella guerra també ha fet que a casa nostra els preus s’enfilin i les feines trontollin. Els qui van allà a portar béns de primera necessitat i medecines, tornen carregats de refugiats. Les entitats públiques i privades fan gecs i mànigues per assistir els que venen. És molt gran la voluntat de tots per ajudar els que arriben desvalguts. Molts són els que treballen per a pal·liar tanta pena. En situacions com aquestes s’entén molt bé qui és el nostre proïsme. I esperem estar a l’altura.
