Cada vegada més la ciutadania, i en especial els més joves, van prenent consciència que vivim en un món que no és nostre, que hi estem de pas i en fem ús, però que hem de cuidar per a les generacions que vindran. Fins no fa tant semblava que no hi havia límits per a l’explotació i que els recursos eren inesgotables, però ara ja es veu que si no hi ha cura, el futur haurà d’enfrontar problemes de difícil solució, per la contaminació de l’aire i l’aigua.
Aquesta mentalització també ha arribat a les administracions i moltes són les entitats que treballen de valent per fer, demanar, exigir i donar exemple de com s’han de fer les coses. Un pas significatiu a casa nostra ha estat el conjunt que es configura amb l’anella verda, la millora dels parcs urbans i l’arbrat de places i carrers. Igualada, que ha fet de la ciutat una de les més verdes de Catalunya, convidant a tothom a fer una vida més sana i més propera a la natura. Tant el govern, com l’oposició semblen d’acord en continuar treballant-hi, tot i les habituals picabaralles sobre si es fa bé o es podria fer millor.
Demà s’inaugura el nou camí fluvial de la riera d’Òdena i es farà una neteja d’un segment de la llera del riu Anoia, endegada per ‘Igualada pel clima’. Una bona iniciativa que es durà a terme sota la zona del tanatori, molt afectada per la sortida d’un col·lector que aboca directament i que escampa tovalloletes i altres productes que la gent tira pel vàter de casa seva.
Són feines per reparar excessos ja comesos, però s’hauria d’evitar que es produïssin. El clavegueram no és el lloc per eliminar segons quina mena de productes. Avui es fan accions correctores de mals hàbits i es treballa poc a corregir els problemes a l’origen. Només cal veure el tema dels residus sòlids que van a les escombraries. Es parla molt de recollida selectiva i d’obligar a fer a les cases el treball de tria i classificació, però poc es treballa en la reducció dels envasos dels productes que es compren en els supermercats d’alimentació i dels que van amb qualsevol mena de producte. Tones de residus de difícil eliminació s’aboquen als rius i van a parar al mar. També volums enormes que van a plantes i abocadors que ningú vol a la vora. La qualitat mediambiental és cosa de tots
