Fins fa només uns dies, a la biblioteca municipal de Borriana, a Castelló, els usuaris hi podien trobar revistes en català com Cavall Fort, Enderrock o El Temps, però Vox i el PP han decidit vetar les publicacions en català. Després de les eleccions del 28M, ambdós partits van passar a governar aquest poble i l’extrema dreta s’ha fet càrrec de la Regidoria de Cultura. Per a ell, l’Ajuntament “no continuarà promovent el separatisme català amb els diners” dels ciutadans.
La decisió ha rebut tota mena de crítiques al País Valencià, a les Illes i a Catalunya. Les editorials afectades clamen al cel i se’n fan creus de fins on pot arribar tot plegat si, donat el cas, la dreta i l’ultradreta manen a Espanya a partir del 23 de juliol. L’exemple de Borriana és precísament això, una avançada del què pot passar. Un avís. Només cal veure qui, a la comunitat valenciana, ha passat a tenir les responsabilitats de Cultura: un extorero, i de Vox… Tot dit.
El català, com a llengua, i la pròpia cultura catalana -també les tradicions i els costums- tenen ara mateix un nou maldecap, com en tantes anteriors ocasions ha succeït. Tanmateix, ara hi ha el seriós risc de patir un retrocés en el túnel del temps cap a espais i èpoques predemocràtiques en les quals, noves lleis espanyoles en mà, podem veure com tot el treball fet i tot l’aconseguit fins ara rebin una amenaça letal. Les publicacions ara amenaçades tenen tot el nostre suport. Volen esborrar el català del mapa, com va intentar el feixisme de Franco.
Hi ha una evident intenció d’espanyolitzar les comunitats diferenciades, per part dels que s’entesten en entendre Espanya com una unitat nacional uniforme i exacta, sense fisures ni posicions contràries, des de les illes Canàries fins a Portbou. En ple segle XXI.
Continuarem promovent el català, aquí, ara, i sempre. Per molt que vulguin callar la llengua i la cultura que ens het el què som com a societat, no ho aconseguiran. Mai.
