Piera viurà divendres vinent, a menys que hi hagi un miracle, una moció de censura. Sorprenent per la seva rapidesa en constituir-se, tota vegada que, a ulls de la majoria, estàvem davant un govern sòlid i d’àmplia experiència en el temps -9 anys- que havia repetit la confiança d’una gran part de la societat pierenca.
La comarca, doncs, es prepara per una moció de censura que, per la importància en volum de població de Piera -la segona de l’Anoia- ultrapassa l’interès exclussivament municipal i agafa volada en les ja prou delicades -inexistents a partir d’ara- relacions entre Junts i Esquerra.
Veurem si serveix d’alguna cosa la dimissió, ahir, de l’alcalde. Piera segueix el camí dels acords entre Junts -PDeCAT en la seva majoria a l’Anoia- i PSC que ja s’han vist al Consell Comarcal o a Vilanova del Camí, i fins i tot a Igualada, on socialistes i comuns mantenen una molt bona relació amb el partit de Marc Castells. Una estratègia lícita que el temps dirà si ha seduït als electors.
Més enllà d’estratègies partidistes, no deixa de sobtar que l’Anoia, una de les zones més castigades per la crisi i també per la pandèmia, hagi de ser testimoni de baralles polítiques, quan també estem immersos en la cursa electoral del 14F, enlloc d’una unitat d’acció reclamada una i altra vegada pels ciutadans. La imatge, molt potent visualment, d’unitat dels alcaldes de la Conca, tant reiterativa en els primers mesos de la pandèmia, es nota a faltar. Potser més que mai. I a més llocs.
També dol que l’alcalde de Piera hagi estat sotmès a denúncies per la pròpia secretària municipal -el “notari” d’un Ajuntament- davant la Fiscalia i l’Oficina Antifrau, per presumptes irregularitats. És un cas inèdit a la comarca, sorgit des de dins de la pròpia institució, no des de l’exterior, i que s’hauria d’haver solucionat amb rapidesa i evitar així malentesos i conseqüències.
Esperem que, donada la situació, els qui representen públicament a Piera estiguin a l’alçada. Per davant d’alcaldes i regidors, hi ha els ajuntaments.
