La Conca d’Òdena recorda molt bé com va començar la covid i aquells moments d’incertesa i de por que culminaren amb el confinament. La sensació d’impotència quan els Mossos van encerclar la ciutat, el neguit de les compareixences de les autoritats i com s’havia d’organitzar la trasbalsada vida ciutadana. De cop ens havíem convertit en el centre de la pandèmia. Circulaven els rumors, car no hi havia noms, ni nombre d’infectats. Se sabia que eren molts els que queien malalts i massa els que es morien sense saber ben bé que els matava, lluny de l’escalf familiar.
Poc després ja no era solament la Conca, sinó que la prevenció es va estendre per tot l’Estat. El missatge era que ens sortiríem tots a l’una. Les compareixences ja eren d’experts, juntament amb les autoritats i, en alguns moments, també els militars, per visualitzar la lluita contra un enemic invisible que ho havia pertorbat tot i evidenciava les febleses d’un sistema sanitari que no estava preparat per enfrontar-s’hi.
Afortunadament aviat es va parlar de possibles solucions. Es van incorporar paraules noves al llenguatge quotidià i algunes de les mesures inicials es van descobrir com inútils. Paulatinament es van fer avenços fins a arribar a les primeres vacunes. Algunes reticències i defensa dels drets individuals malmesos, van portar la baralla al terreny polític. Ja no eren només l’àmbit sanitari on es feia la batalla, sinó que s’estenia per espais paral·lels.
Quan ja ens crèiem que s’havia superat el problema i s’inaugurava un mural amb milers de fotografies per recordar les penúries passades, va venir una nova onada. Aquesta vegada molt més contagiosa, però que ja ens agafava més ben preparats. Molta gent amb tres dosis de vacunes i cobertes totes les franges d’edat des dels quatre anys. De nou més càrrega per als sanitaris i algunes mesures de difícil comprensió social. Avui encara hi ha a l’hospital comarcal una trentena d’afectats i alguns a l’UCI, però les pors al contagi ha gairebé desaparegut.
I quan s’encarava el retorn a una vida normal i l’economia semblava remuntar, ens arriba la sacsejada de la guerra d’Ucraïna, aquella que el president rus diu que només és una missió militar especial, que ens afecta per posar en risc la construcció d’un espai de pau i llibertats on volem viure. Desitgem molt que aquest nou malson s’esvaeixi aviat.
