La superpoblació mundial planteja un gran desafiament a la Humanitat. Per continuar habitant aquest planeta cal establir unes normes diferents de les viscudes fins ara. El que abans era explotar els recursos naturals, ara és l’evidència d’exhaurir béns escassos. Molt s’haurà de replantejar si no es vol entrar en una dinàmica destructiva que retorni l’equilibri natural. I això implica acceptar renúncies a fets i coses que es consideren drets individuals.
El Parlament Europeu va decidir que la sostenibilitat i la descarbonització serien els eixos fonamentals de la seva contribució humanitària. I per això va habilitar grans partides pressupostàries.
Aquestes línies mestres necessiten també la participació ciutadana i per això se’ns interpel·la com a individus i se’ns demanarà fins on estem disposats a arribar en temes com la reducció i recollida selectiva de les escombraries, el volum de la indústria del turisme, que mou milions de persones d’un lloc a un altre, els límits dels productes de proximitat o fins on els territoris poden ser autònoms i autosuficients, entre d’altres molts aspectes de la vida actual.
Tenim plantejat un debat energètic i de mobilitat. Com desenvolupar la generació d’energia sense haver de continuar cremant hidrocarburs i com moure’ns d’un lloc a l’altre. No hi ha suficients recursos hidràulics per generar electricitat i es planteja aprofitar sistemes eòlics i solars. I per transportar-la d’un lloc a un altre, línies com les MAT. I la nostra estructura social aborda la discussió, on tothom sembla estar d’acord en els plantejaments, però barallant-se per la manera com executar-ho. Es demana que els inconvenients es facin a casa del veí i no a la vora de casa nostra.
Si es volen utilitzar les grans extensions de terra erma de l’Aragó per posar-hi parcs solars i eòlics s’haurà d’acceptar que aquesta energia arribi a Catalunya i també la dependència que això comporta. Si es vol ser autosuficients caldrà habilitar grans extensions al territori on posar “vinyes solars” o parcs plens de molins de vent. Alguns es plantegen retornar a l’energia atòmica, com a mal menor. Diuen que millor suportar el risc dels residus i de l’accident nuclear que continuar contaminant l’atmosfera.
Arriba l’hora de donar resposta individual a tot plegat. I si no es fa aquest gran canvi, s’hauran d’acceptar les conseqüències.
