Un terç dels municipis de la comarca està incomplint -en alguns casos de manera desorbitada- el llindar del consum d’aigua derivat del Pla de Sequera aprovat per la Generalitat. Afortunadament, vol dir que la gran majoria de l’Anoia està fent els deures, però és del tot inadmissible que, a aquestes altures i iniciat l’estiu, hi hagi encara una desena de pobles que no poden o no saben fer-ho. Una de les raons és el molt mal estat de les canonades, producte de l’escàs manteniment al llarg dels anys, que ara estan passant factura en un moment molt delicat. El govern ha destinat una línia de subvenció per aquest assumpte, que esperem utilitzin els pobles afectats.
És una evidència, malgrat algunes veus cavernàries, que el canvi climàtic representa una sèrie de riscos significatius en relació amb la despesa d’aigua, pot alterar els patrons de precipitació i augmentar la freqüència i la intensitat de les sequeres. D’aquí l’escassetat d’aigua, la qual cosa significa que hi haurà menys aigua disponible per al consum humà, l’agricultura, la indústria i els ecosistemes naturals. El control de l’aixeta ens afecta a tots, i ha vingut per quedar-se.
Aquests riscos ressalten la importància de prendre mesures per mitigar els efectes del canvi climàtic i adaptar-s’hi. És fonamental promoure la conservació de l’aigua, l’eficiència en l’ús i l’adopció de pràctiques sostenibles en la gestió dels recursos hídrics. També calen polítiques d’adaptació que abordin els desafiaments específics relacionats amb l’aigua. Però, més enllà de lleis i de polítiques, és crucial la conscienciació de tothom amb abordar aquest problema.
El control en el consum d’aigua és fonamental per garantir un ús responsable i sostenible. Cada acció individual compta i pot marcar la diferència
