A Barcelona, durant els caps de setmana, un veí de Nou Barris es pot desplaçar, sense cap problema, a la Zona Franca. O des de Vallvidrera a la Barceloneta. Exactament 21 kms. de distància en el primer cas. I això que, a gairebé tots els indrets de la gran capital, hi ha serveis a dojo, a més d’un transport públic i ofertes de mobilitat prou eficients.
No és d’estranyar, doncs, que moltes comarques hagin ja fet un clar advertiment que la política de confinament municipal de cap de setmana no està pensada en clau de país. De cap manera.
A més, en general, les xifres de covid-19 són molt millors en zones rurals que no a les més poblades. Tindria molt més sentit no poder sortir del barri de Sants durant tot el cap de setmana, que no poder fer-ho, per exemple, del terme de Rubió. Però això no és així. A més, a tota l’Anoia hi veu menys gent que en un sol barri de Barcelona…
Ens trobem, ja passades unes setmanes, amb una clara injustícia i una mostra més de la manca de sentit comú que, darrerament, té el govern del país. No ha tingut en compte que el que té més sentit en entorns rurals és garantir que la població tingui accés a aquells serveis que només s’ofereixen a les capitals. És prou sabut que a l’Anoia hi ha molts municipis que no gaudeixen dels serveis necessaris bàsics, com ara botigues o supermercats d’alimentació, servei mèdic, escola i institut o biblioteca i que els seus habitants han de desplaçar-se habitualment fora del seu municipi per tasques bàsiques essencials. O, en temps de festes, poder sortir a comprar en el comerç de proximitat o, simplement, visitar la Fira de Nadal d’Igualada. Malauradament, una fira feta aquest any “només” per als igualadins…
Cal tenir en compte la idiosincràsia del territori, també la seva economia en el moment actual, i tractar la comarca com un únic municipi, tot aplicant un confinament comarcal.
