Aquesta setmana, amb motiu d’una entrevista amb la nova Vicepresidenta Primera del Parlament, la igualadina Alba Vergés, aquesta es referia a les oportunitats que pot tenir Igualada -i l’Anoia- gràcies a la seva situació geogràfica. “Sempre diem que estem mig perduts al mig del mapa de Catalunya, però estem al mig, i això s’ha d’aprofitar”. Certament, la frase té tota la lògica. Altra cosa és que ens la creiem.
Ja hem dit en moltes ocasions que venen mesos interessants, no només pel desplegament d’ajudes europees que esdevindran una autèntica pluja de milions per a molts territoris, sinó perquè després d’una crisi potent com la que patim arriben horitzons més clars. I de la perícia de cadascú sorgiran o no oportunitats.
Des d’algunes institucions -la primera, l’Ajuntament d’Igualada- sembla que es vol imprimir força en la necessitat, ara sí, de donar empenta a la possibilitat que el “tren gran” passi per l’Anoia en les estratègies estatals de descongestionar el transport de mercaderies de Barcelona cap a la resta d’Espanya. Caldria accelerar la publicitat d’aquesta històrica demanda de manera que fos, de debò, un crit unànime de tota Igualada i comarca, fonamentat en un suport clar de la societat civil. No podem perdre aquest “tren”, ni cap altre més.
És ben curiós que, ara que es parla de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, amb la conseqüent polèmica que ha desencadenat, ningú hagi alçat el dit des de l’Anoia reclamant aquell Aeroport Corporatiu de Catalunya que precisament tenia, entre d’altres raons, la de descongestionar El Prat. Que ens n’hem oblidat? Que no era tan crucial per a l’Anoia i tan evident la unanimitat amb la que es va lluitar per aconseguir-lo?
Dóna la sensació que a les primeres files hi ha massa gent adormida. El problema és que tapen l’escenari per a d’altres que voldrien menys fotos i més acció.
