Entrevista a Luis Luqué, director de l’Escola Canina Rivalcan i del Club Agility Rivalcan
L’agility és un esport que consisteix a superar un seguit d’obstacles amb el teu gos amb el mínim de temps i penalitzacions. Cada vegada són més les persones que decideixen practicar-lo i formar un vincle especial amb la seva mascota. Hem entrevistat a Luis Luque, el director de l’Escola canina Rivalcan i del Club Agility Rivalcan, perquè ens parli d’agility i de la seva experiència professional.
Ara mateix ets el director de l’Escola canina Rivalcan i del Club Agility Rivalcan. Sempre has tingut aquesta devoció als gossos?
Sí, des de ben petit. Jo vaig començar fa 29 anys, el meu germà va portar a casa un cadell de pastor alemany i em vaig encarregar de passejar-lo, cuidar-lo i em vaig començar a endinsar al món. Coneixia una gent que venien de fer uns cursos i em van parlar que hi havia un esport que es deia agility, que era completament diferent de com és ara, i vaig anar a fer una prova que van fer a Sant Sebastià i em va encantar. A partir de llavors ho vaig començar a fer jo pel meu compte.
Hi havia també una associació aquí que recollien gossos i jo hi estava de col·laborador. Intentava buscar amos als gossos que portaven abandonats i si algú el volia, l’educava perquè se l’emportessin.
Parla’m d’agility. En què consisteix?
És una combinació d’obstacles, salts, túnels, zones de contacte…. El gos ha de realitzar la seqüència que li va indicant el guia i no pot tirar pals ni refusar obstacles. A les zones de contacte, passarel.la, empalisada i balancí, hi ha unes marques que el gos ha de trepitjar. La raó d’aquestes marques és garantir que cap gos pugui fer una volada i fer-se mal. Quan ensenyem al gos a realitzar les zones de contacte ja ho fem ensenyant-li a anar fins a la marca.
Cada seqüència la planteja un jutge, en cada competició hi ha una pista diferent, la que el jutge ha dissenyat. Els agilitystes tenim 7 minuts per poder-la reconéixer sense el gos; entrem tots els competidors a l’hora i memoritzem els moviments que ens caldrà fer per acabar la pista. La dificultat de l’agility és aconseguir fer la seqüència sense penalitzacions i amb el menor temps possible
Treballeu amb totes les races?
Sí, aquí mai es discrimina cap gos per la raça que sigui. A la nostra escola el que busquem és treure el màxim rendiment del binomi, sigui humà o de gos. No busquem un estereotip de gos, sinó que el que ve amb ganes de fer agility amb el seu gos li intentem treure el 100%. Evidentment, si està buscant ser campió, ja estem parlant d’unes races qualificades, però no té per què ser així.
Com us ha afectat la pandèmia?
Al principi va ser un caos. Jo, a part de l’agility, soc educador caní i tècnic de modificació de conductes i m’he trobat molts casos de gossos que tenen problemes amb la pandèmia.
La gent que ha teletreballat i ha estat les vint-i-quatre hores amb el gos ara comencen a normalitzar la vida i aquests gossos tenen una mica d’ansietat per separació. Al gos com li expliques que estàs tot el dia amb ell i de cop i volta te’n vas i ell es queda allà? Hi ha gossos que no ho porten bé i necessiten l’ajuda d’un expert.
Tenim un servei que és la guarderia de dia, que és un model que fa temps que vam posar en marxa i està funcionant molt bé. La gent deixa al matí el gos i el vénen a buscar al migdia o la tarda segons el que convingui i la necessitat de cadascú. Si un dia has d’anar al metge i no saps quant tardaràs, en comptes de deixar-lo a casa sol i que estigui trist o molestant els veïns, tens l’opció de deixar-lo aquí. Et dona molta llibertat i saps que el teu gos no està sol.
M’has comentat que ets tècnic en modificació de males conductes, vosaltres teniu un centre de recuperació canina on modifiqueu males conductes i feu teràpia. Com ho desenvolupeu?
No hi ha un patró, treballo molt pel que veig del gos i l’amo, a vegades la família sencera. Intento avaluar amb tots el problema. Depenent del problema que tingui, si és por, fòbia, agressivitat, el gos me’l quedo un temps a la residència i un cop està rehabilitat torna amb la família. Durant aquest temps hi ha dies de visita per veure l’evolució, passejar amb ells i com va canviant. Treballo molt sobre la marxa perquè cada gos és un món.
A vegades es tracta de gossos que ha rescatat una protectora, però no sabem pel que ha passat aquest animal abans amb el seu antic amo.
Quin és el següent pas? Teniu algun campionat a la vista?
El 19 i 20 de juny a les nostres instal·lacions farem el campionat regional de Catalunya, d’aquí sortiran els campions de Catalunya.
Estem a l’espera que surtin les dates del campionat nacional, tan individual com interclub per veure on és i poder-hi anar amb ganes. Tenim un equip de prop de 30 competidors al club. Uns 20 participants del campionat seran del club.
Com d’important creus que és que els gossos tinguin l’oportunitat de fer agility amb els seus amos?
Com a esport és fonamental, és un vincle únic que fas amb el gos, és el teu moment amb ell. Li ensenyes la destresa, la plena confiança, tot és positiu i té premis. És temps que tu estàs allà se t’oblida tot, no recordes els teus problemes. És molt terapèutic tant a nivell personal com pel gos. Gossos que tenen por, comencen a treballar amb l’agility i guanyen confiança i es van superant.
Arriba un moment en què entrenen amb altres gossos i aprenen a compartir. És un esport que està molt de moda, jo porto 29 anys ficat i realment és espectacular, els gossos canvien. Per mi no hi ha cap altre disciplina així. L’agility és un esport que no discrimina ni per sexe, ni edat, no té fronteres sou tu i el teu gos. Les limitacions són les que un es vulgui posar. Hi ha persones amb discapacitat que fan agility i és impressionant. I amb els gossos passa igual, tant és la raça, arribeu on arribeu com equip.
