La veu del lector
Avís legal: La Veu de l'Anoia publicarà opinions, rèpliques, queixes, suggeriments, fotografies de denúncia, etc., respectuoses amb les persones, entitats i institucions i que siguin d’interès general per a les lectores i lectors. Totes les cartes adreçades a LA VEU han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, DNI i número de telèfon de contacte. No es publicaran cartes signades amb pseudònims ni amb inicials. Així, mateix, és important que la llargària de les cartes no sigui excessiva, d’altra manera LA VEU es reserva el dret a no publicar-les. En cap cas no es mantindrà correspondència sobre les cartes adreçades no publicades ni tampoc seran retornades als seus redactors. La veu expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles firmats exposen el parer dels seus autors.
Envia una carta al director
Cartes publicades a l'edició del periòdic del 14 d'octubre de 2024

La vida és un regal

Albert Carol i Guerrero.- Per a mi, la meva vida és un regal així ho veig i la valoro tots els dies. M’adono que al meu voltant hi ha molta gent preocupada perquè no poden tenir un mòbil d’última generació o perquè no té diners per a sortir de festa. Però, aquests són veritables problemes? Jo crec que no, les persones s’obsessionen per ximpleries que consideren problemes i no gaudeixen de la vida com cal, de les petites coses de la vida de cada dia. Per a mi és molt important tenir el cap ocupat amb aficions i que et facin sentir-te bé, perquè si no et tornes boig de punt pensar. A mi, per exemple m’agrada molt meditar, em fa sentir bé. Són moments meus que em serveixen per a desconnectar. Quan jo era petit encara em recordo que anava molt a l’Hospital de Sant Joan de Déu a Barcelona, durant tants anys que vaig ser fins als 18 anys, amb molts operación que tinc i vaig conèixer a nens que estaven pitjor que jo. Això ha fet que valori molt tot el que tinc. He tingut molts obstacles en la meva vida, i els he anat superant i m’he convertit en una bona persona i veig la vida com una oportunitat. Jo no penso en el futur i aconseguir coses impossibles, perquè no se lo que amb pot pasar.

La vida és molt simple, has de viure el present el dia a dia i valorar les petites coses: riure, estar amb la teva familia, germans, amics, anar a passejar a prendre’t el teu cafè… Aquesta és la millor manera d’assaborir la vida i de ser feliç i fer feliç als altres. Pel carrer o en algun bar d’ambient gai per Barcelona he sentit mes d’una vegada la frase: pobret, quina mala sort has tingut de néixer així amb el maco que ets… quan algú se m’acosta i es compadeix, jo penso just el contrari. Soc afortunat de tenir la vida que tinc. Jo crec que no la canviaria, perquè potser perdria el meu encant, la meva manera de ser tan alegre, humà, senzill… Només dir-vos que la meva vida és una lluita constant i he après a gaudir-la així, esforçant-me per a aconseguir les coses i valorant els petits detalls de la nostra vida. I tu, ja gaudeixes de la teva vida? …

Comparteix l'article:

Et recomanem×