Albert Carol i Guerrero
Per a mi, la meva vida és un regal així ho veig i la valoro tots els dies. M’adono que al meu voltant hi ha molta gent preocupada perquè no poden tenir un mòbil d’última generació o perquè no té diners per a sortir de festa. Però, aquests són veritables problemes? Jo crec que no, les persones s’obsessionen per ximpleries que consideren problemes i no gaudeixen de la vida com cal, de les petites coses de la vida de cada dia. Per a mi és molt important tenir el cap ocupat amb aficions i que et facin sentir-te bé, perquè si no et tornes boig de punt pensar. A mi, per exemple m’agrada molt meditar, em fa sentir bé. Són moments meus que em serveixen per a desconnectar. Quan jo era petit encara em recordo que anava molt a l’Hospital de Sant Joan de Déu a Barcelona, durant tants anys que vaig ser fins als 18 anys, amb molts operación que tinc i vaig conèixer a nens que estaven pitjor que jo. Això ha fet que valori molt tot el que tinc. He tingut molts obstacles en la meva vida, i els he anat superant i m’he convertit en una bona persona i veig la vida com una oportunitat. Jo no penso en el futur i aconseguir coses impossibles, perquè no se lo que amb pot pasar.
La vida és molt simple, has de viure el present el dia a dia i valorar les petites coses: riure, estar amb la teva familia, germans, amics, anar a passejar a prendre’t el teu cafè… Aquesta és la millor manera d’assaborir la vida i de ser feliç i fer feliç als altres. Pel carrer o en algun bar d’ambient gai per Barcelona he sentit mes d’una vegada la frase: pobret, quina mala sort has tingut de néixer així amb el maco que ets… quan algú se m’acosta i es compadeix, jo penso just el contrari. Soc afortunat de tenir la vida que tinc. Jo crec que no la canviaria, perquè potser perdria el meu encant, la meva manera de ser tan alegre, humà, senzill… Només dir-vos que la meva vida és una lluita constant i he après a gaudir-la així, esforçant-me per a aconseguir les coses i valorant els petits detalls de la nostra vida. I tu, ja gaudeixes de la teva vida? …
