La veu i el protagonisme de les dones en el món de les ciències (I)
La veu i el protagonisme de les dones en el món de les ciències (II)
Alba Felip i Jiménez (1989, Igualada). Residència, Sant Genís.
Enginyeria Tècnica Industrial. Especialitat en Química Industrial i Enginyeria de Materials
Un cop cursat el Batxillerat científic, va tenir clar iniciar-se en alguna Enginyeria tècnica. Tot i una primera opció, Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial, aviat, arran d’un curs d’Enginyeria de Materials i a propòsit del fòrum ETSEIB -i les pràctiques de carrera- va optar per l’especialitat de Química Industrial i Enginyeria de Materials. A resultes d’aquests estudis, i potser en tractar-se de la seva especialitat, una de les considerades més femenines des d’una perspectiva de gènere, assenyala uns percentatges força equilibrats entre els i les estudiants.
Actualment treballa com a “Can Tooling Field Application Engineer” a la companyia americana Hyperion Materials & Technologies, concretament a la planta de producció de Martorelles (Vallès Oriental), a la unitat de confecció d’eines de metall dur (carbur de tungstè) utilitzades per a la fabricació de llaunes de dos peces (les populars llaunes de begudes). Es tracta d’un treball d’una constant interacció amb companys d’altres departaments d’aquí i d’arreu del món, que té per missió posar-se a la pell del client i assegurar el compliment de totes les expectatives, una esfera en què tot i el creixement de la plantilla, ella és l’única dona. Aquesta posició minoritària reconeix -després d’anys de treball- que mai no va fer sentir-la diferent, sobretot en referència a una empresa que prioritza especialment el talent i les competències professionals de cadascú.
En un altre sentit, en no ser mare, es permet una reserva a l’hora d’opinar sobre el tracte de la maternitat des d’una perspectiva laboral i de gènere.
A les noves generacions els proposaria d’ingressar en un camp de la ciència, una enginyeria, no tan difícil com la pinten i que obre les portes a diferents especialitzacions i rols professionals.
Georgina Balcells i Aribau (1987, Igualada). Residència, Igualada.
Bioquímica i Doctora en Biomedicina i Màster en Laboratori d’Analisis Clíniques
Des de petita havia manifestat molt d’interès a entendre com funciona el cos i les alteracions amb les malalties, així com què passava a la Natura, amb els animals… Va estudiar el batxillerat científic i tot seguit va fer la carrera de Bioquímica a la Universitat Autònoma, tot i no contemplar cap professió futura. Sense tancar-se portes, perseguint més especialització acadèmica, ha pogut combinar uns anys en la recerca i uns altres a l’empresa privada.
Una visió de gènere, dins de les carreres de ciències, l’empeny a considerar uns percentatges desiguals de presència estudiantil; un biaix de gènere més o menys acusat a mesura que esdevé categòric segons l’escala professional. Òbviament, malgrat que l’interès per la ciència en les dones sigui notable, les mateixes jerarquies universitàries -ancorades en el sexe masculí- encara condicionen les aspiracions curriculars de moltes d’elles (tesis, recerques, graus professionals, etc.) i, en tot cas, a la llarga, aquestes també podran ser objecte de discriminació a escala de concessions laborals i/o a nivell salarial. Tanmateix, encara que aquest acostumi a ser el context general, personalment, després d’estadis d’especialització a l’estranger, se sent afortunada d’haver tingut una directora de tesi i de pertànyer, ara mateix, a una empresa, BCN Peptides (de fabricació de principis actius destinats a les farmacèutiques), dirigida per una dona, i amb un equip de treball sense cap tracte desigual. En aquest sentit, valora també haver disposat d’una justa compatibilitat per al gaudi lliure de la seva maternitat.
Avui, exhortaria les joves estudiants a incorporar-se al món de la ciència, sempre i quan sigui el seu somni professional. Entén que cal acabar amb el lamentable biaix de gènere dels graus universitaris i, especialment, posar en valor el talent femení.
Raquel Santano Martínez (1992, Igualada). Residència, Òdena.
Enginyera Biomèdica. Especialista/tècnica de Dispositius mèdics
L’interès per la ciència ja li venia del batxillerat. Va estudiar Enginyeria Biomèdica bo i formant part de la primera promoció a la Universitat de Barcelona. I atès aquesta nova fornada d’ofertes professionals escasses, dubtava si el camp de la investigació o el món empresarial, fins a incorporar un màster en Project Management al seu currículum.
Va cursar la carrera en dues facultats (Medicina i Física i Química) i, tot i compartir assignatures amb alumnes d’altres graus, va observar una inferior presència femenina, tant d’alumnes com de professorat, però sense més transcendència.
Actualment treballa en una multinacional de fabricació i distribució de material i dispositius mèdics. I, com a especialista d’una línia de producció, des del departament de vendes dona suport tècnic als hospitals i sales d’operacions, un exercici professional no gens rutinari i en constant activació.
Tot i detectar un modest canvi en la presència de dones al sector cientificotècnic en posicions de lideratge, apunta que encara queda camí per equilibrar la balança. Si bé subratlla la importància de valorar les competències professionals, independentment del sexe, també opina que moltes dones es tallen les pròpies ales.
Recentment, arran del naixement del seu primer fill, des de l’embaràs ja va experimentar tota la complexitat a l’hora de no poder conciliar satisfactòriament família i treball. Així, atesa la seva condició de dona, adverteix del risc -de moltes dones, més enllà del món de la ciència- de perdre la seva posició laboral a causa d’aquests desajustos en la conciliació.
I, a les noves generacions de joves a les ciències els suggeriria, a més d’un ferm convenciment envers la carrera, sobretot reforçar la pròpia autoestima; i tenir sempre en compte la vàlua de qualsevol referent femení.
Anna Bacardit i Dalmases (1972, Igualada). Residència, Igualada.
Doctora en Ciències Químiques i Enginyera en Organització Industrial, al Campus Universitari d’Igualada.
De ben jove ja mostrava una forta desimboltura en l’àrea de ciències. Procedent d’una família modesta, va conèixer la cultura de l’esforç i de l’estalvi, fins a creure oportú estudiar Enginyeria Química a la mateixa Igualada. Aviat va poder incorporar-se al món laboral en una empresa de productes químics, mentre estudiava la seva carrera professional com a professora-investigadora en Ciències Químiques.
Des d’una perspectiva de gènere, va compartir l’etapa universitària amb 80 companys homes i només 3 dones. Això no obstant mai no va sentir-se en minoria i, en tot cas, unes validades qualificacions van estalviar qualsevol descompensació. Apunta la controvèrsia que a les classes d’Enginyeria Química s’arriba a un 40% de dones estudiants, però en altres especialitats aquest percentatge baixa al 20%.
Formada en un context de drets igualitaris, després d’haver treballat uns anys al sector químic amb una escassa presència de dones, sí que reconeix un tracte desigual -entre homes i dones- des del marc de la responsabilitat i de la pròpia remuneració.
Posteriorment, en el camp universitari, i com a professora i investigadora, mai no ha experimentat cap tracte discriminatori ni en ocasió dels seus infantaments, episodis que -tot i la complexitat- va poder conciliar satisfactòriament gràcies al suport dels pares i la parella. Tanmateix, sí que ha observat que des del vessant de rang professional, moltes companyes han postergat la maternitat fins a assolir una estabilitat laboral, bo i admetent a resultes d’això, la dificultat d’accedir a càrrecs directius o estadis de gran responsabilitat. Personalment, animaria a totes les joves que s’incorporin a les carreres científiques. La ciència necessita talent, i sense les dones se n’està perdent el 50% . “El biaix de gènere l’hem de començar a corregir nosaltres”.
Vanesa Fernández i Majada (1981, La Pobla de Claramunt). Residència, Barcelona.
Biologia i Doctora en Biologia Molecular
Atreta de ben jove més per les ciències que les lletres. El seu interès per un profund coneixement del funcionament del cos humà va animar-la a estudiar Biologia. Va poder gaudir plenament dels anys d’universitària a Universitat de Barcelona, un període en què va compartir-se indistintament amb estudiants dels dos gèneres. Al final de la carrera, l’experiència de les pràctiques en un laboratori d’investigació, va decidir-la per a la investigació i després de conèixer la manca d’estabilitat en l’àmbit públic de la ciència, actualment treballa en una qualificada empresa farmacèutica com a analista de processos, formant part de l’equip de control de l’anàlisi de dades de producció i l’optimització dels processos, des d’un punt de vista de qualitat i producció.
Si bé, doncs, també havia treballat a l’àmbit públic, l’experiència personal en ambdós àmbits, tot i que els alts càrrecs solen estar ocupats per homes, no ha estat mai desafortunada en referència a discriminacions per raó de gènere. I atesa la seva qualificació de professional, com a dona, tampoc no ha vist cap impediment per promocionar-se en llocs de treball del tot punters, d’aquí i d’altres països perquè entén que sempre se li han valorat les seves aptituds.
Avui, en tant que mare, i després d’haver postergat uns anys el desig de ser-ne, gràcies a la feina actual ha pogut compaginar maternitat i treball, no sense experimentar que la conciliació laboral i familiar no està essent fàcil ni per a ella ni per a la seva parella. Uns treballs a jornada completa comporten una dedicació de qualitat però massa escapçada, i més encara amb tot el que es deriva de la pandèmia.
El millor suggeriment per a les joves de les noves generacions, és que no dubtin -si se senten vocacionals de les ciències- a incorporar-se en aquestes carreres i, des de l’univers científic, sumar-se a trencar aquest lamentable i persistent biaix de gènere.
