Un article de
Jaume Singla
Periodista, articulista, viatger. Exdirector de La Veu de l'Anoia.
3 de juliol de 2019

La sentència

Un article de
Jaume Singla

Jaume Singla

 

La fase oral del judici als presos polítics catalans, ja s’ha acabat…. però la injustícia continua i tot sembla indicar que continuarà durant molt de temps.
Fa dues setmanes, com qui no vol la cosa, el Tribunal Supremo es fa fer un rentat de cara, en revisar a l’alça la condemna als cinc homes de la Manada, els quals ens han dit –com a l’Urdangarin ningú ho ha vist- que el mateix dia foren tancats a la presó, a la seva mateixa ciutat –Sevilla- és a dir, ben a prop de les respectives famílies.

Amb la decisió de rectificar la sentència de l’Audiència de Navarra, el Supremo mira d’agafar prestigi entre la societat espanyola. Si personalment em puc sentir content de que finalment el guàrdia civil, el militar i els seus tres companys de violació entrin a la presó, com a català molt em temo que –com sempre- els catalans presos pagaran la factura.
Es diu que el Supremo no da puntada sin hilo i molt em temo que el “hilo” que no veiem encara, serà una sentència molt dura contra els presos polítics catalans. Poc importa que en el judici farsa a què foren sotmesos, no s’hagués demostrat cap de les acusacions que els mantenen empresonats. Poc importa que cinc d’ells hagin rebut el suport de més de dos milions d’electors i que hores d’ara hi hagi un senador, tres diputats a Cortes, un eurodiputat i un regidor de l’ajuntament de Barcelona. El poble els pot votar per centenars de milers però la voluntat de set jutges i quatre fiscals pesa més. Molt més.

Poc importa que faci vint mesos que cada setmana ens manifestem a pobles i ciutats de Catalunya reclamant la llibertat dels presos. Poc importa que els donem suport amb els nostres vots a cada nova consulta electoral… la justícia borbònica manté l’empresonament. Ho pot fer perquè, comptat i debatut, en realitat som tots els catalans els que tenim la nostra llibertat empresonada.

Junqueras, Romeva, Rull, Turull, Forn, Sánchez, Cuixart, Forcadell i Bassa estan empresonats per a escarmentar-nos a tots. L’estat sap que no té prou presons per a tots nosaltres i per això –i perquè ens necessita per a treballar- ens aplica “la seva justícia” com si fos la llei de l’embut: per a ells el forat gros i per a nosaltres el forat petit.
Ara que han ficat a la Manada a la presó –però els de Blanquerna segueixen lliures- ara ja poden dictar una dura sentència que a més d’empresonar els nostres líders, els inhabilitarà durant dècades.

Si tot segueix igual, hauríem de pensar seriosament en eliminar una de les estrofes dels Segadors. Cantar: “Quan convé seguem cadenes” últimament en fa mal cada vegada que la canto.

T'ha semblat interessant? Comparteix l'article amb els teus contactes!

Comenta aquesta entrada:

Et recomanem×