Hem arribat a la conclusió que és important parlar de la salut mental (SM) en qualsevol etapa de la vida, però en l’adolescència encara més, perquè durant aquesta etapa, els joves estan exposats a canvis biològics, cognitius i emocionals que resulten desafiadors, i que, si no s’aborden de la manera correcta, poden generar problemes a llarg termini.
Tenir pautes pot significar disposar de coneixements i estratègies per prendre decisions que permetin establir un rumb i corregir-lo tants cops com sigui necessari davant les situacions que viuen els infants, adolescents i joves.
Existeixen factors que poden afectar la salut mental de qualsevol persona, independentment de l’etapa vital en la qual es trobi, des dels biològics als ambientals o
fins i tot genètics. En l’adolescència i joventut la pròpia exploració de la seva identitat, les pressions d’altres joves o l’exposició a adversitats poden generar factors d’estrès que derivin en problemes de salut mental. Existeix un major risc a patir trastorns de salut mental quan s’estableixen situacions que porten a l’estigma, la violència, la discriminació, l’exclusió o el no suport de l’entorn o serveis de salut.
Com puc saber si el meu fill/a adolescent té dificultats?
Els símptomes de salut mental que podria observar, per descomptat, seran únics per cada cas. Però, com a pare, mare o cuidador, tindrà un bon coneixement de com es comporta l‘adolescent en diferents situacions del seu dia a dia.
Senyals que ens poden alertar si l’adolescent pot estar tenint dificultats de salut mental.
A més dels símptomes més evidents, com per exemple canvis en l’estat d’ànim, irritabilitat, ira i plor, és possible que pugui observar:
- Canvis notables en el somni, el pes, els hàbits alimentaris o altres patrons quotidians.
- Pèrdua d’interès en les coses que habitualment li agraden o abandó d’activitats que abans gaudia.
- Major retraïment de l’habitual d’amics, familiars i la comunitat.
- Cancel·lació de plans amb els seus iguals més pròxims amb poca o cap explicació
- Dificultats acadèmiques que semblen diferents o més intenses: per exemple negar-se a fer la tasca que abans li semblava fàcil.
- Pensaments o preocupacions constants.
- Un grup completament nou d’amistats.
- Negar-se a parlar sobre què li molesta.
- Obsessió amb un objectiu determinat, possiblement, amb la creença que, si no l’aconsegueix, la seva vida mai tornarà a ser la mateixa.
- Senyals de consum de drogues, alcohol o una altres substàncies.
- Senyals d’autolesions com cremades, talls… etc., que l’adolescent tracta d’amagar o no ho pot explicar completament de manera creïble.
- Activitat o interès sexual que sembla nou o més intens que abans.
Hem de tenir en compte que detectar només un símptoma en aquesta llista no significa que l’adolescent estigui experimentant una crisi total. Però si constantment s’observa un o més d’aquests senyals, és hora d’iniciar una conversa sobre la salut mental.
Quines afeccions de la salut mental són més comunes entre els adolescents?
Els joves s’enfronten pràcticament a la mateixa diversitat de desafiaments de la salut mental que els adults. No obstant això, aquestes són les més comunes que s’observen:
- Trastorns d’ansietat, que interfereix en el seu funcionament diari. Estrès.
- Trastorn per depressió. En adolescents, la depressió pot semblar-se a la tristesa i també a la ira/irritabilitat.
- Trastorns de la conducta alimentària com l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa poden causar problemes de salut importants en els adolescents.
- Les autolesions són una altra preocupació seriosa.
- Assetjament escolar, bulling, actualment molt en augment, s’ha convertit en una amenaça constant i real que pot contribuir a l’aparició de conductes suïcides.
- El trastorn de Conducta (TC), TDAH, Trastorn Dissocial i Trastorn Negativista Desafiant (TND) amb una prevalença de fins el 18% que poden derivar en delinqüència i violència juvenil.
- Aïllament i noves Tecnologies. L’addicció a les pantalles, ciberbullyng, l’accés a continguts inapropiats per l’edat, amenaces a la privacitat entre d’altres…
La xarxa de salut mental sanitària no atén a tot el patiment emocional
A la xarxa de salut mental conviuen diferents orientacions (paradigmes). És a dir, la manera d’entendre les problemàtiques de salut mental i la manera d’abordar-les pot ser molt diferent depenent de l’orientació del servei i professionals que hi treballen.
Principalment, atén els casos més greus o que necessiten una intervenció més intensiva quan la problemàtica de salut mental està afectant negativament a què l’infant o jove puguin integrar-se en la comunitat. No es pretén jutjar l’actual xarxa de salut mental ni valorar si l’actual sistema de salut està dissenyat de manera adequada a les necessitats dels infants, adolescents, joves i el seu entorn, tot i que si incideix i els afecta en algunes dificultats que, junt a les famílies, es poden trobar en la pràctica.
