
Autor: Joan Pallarès
Podem viure setmanes sense menjar, dies sense beure, però només uns minuts sense respirar.
La respiració és un procés essencial que permet incorporar l’oxigen que necessiten les nostres cèl·lules per obtenir energia. Respirem tota la vida, sense haver-hi de pensar.
Però té una característica extraordinària: tot i ser una funció automàtica, podem intervenir-hi voluntàriament.
Respirar més no significa respirar millor
Podríem pensar que respirar més aporta més oxigen. Però respirar més no significa necessàriament respirar millor.
Moltes persones, sense adonar-se’n, respiren massa ràpidament o agafen més aire del que necessiten. Quan això passa, eliminem més diòxid de carboni (CO2). I el CO2 no és simplement un gas que el cos ha d’expulsar: també té un paper important en l’alliberament de l’oxigen a les cèl·lules.
Per això, l’objectiu no és fer grans inspiracions ni omplir constantment els pulmons. Una bona respiració en repòs ha de ser tranquil·la, suau i lenta.
L’estrès, els nervis o l’ansietat poden accelerar-la i crear un cercle: l’estrès altera la respiració i una respiració alterada pot contribuir a mantenir aquest estat d’activació. La bona notícia és que podem intervenir-hi.
La boca per parlar i menjar; el nas per respirar
Sempre que sigui possible, respirem pel nas. El nas filtra, escalfa i humiteja l’aire abans que arribi als pulmons i ajuda a regular el volum d’aire que respirem. Quan respirem per la boca, perdem bona part d’aquests beneficis protectors.
I també és important observar com respirem. Posa una mà sobre el pit i l’altra sobre la panxa. Quan inspiris pel nas, la panxa s’ha d’inflar suaument; quan expiris, s’ha de desinflar. El pit i les espatlles s’han de moure molt poc. No es tracta d’agafar molt aire, sinó de deixar que el diafragma treballi de manera natural.
Una fórmula molt senzilla: 5,5–5,5
Una manera fàcil de començar a respirar millor és practicar la respiració coherent 5,5–5,5: inspira suaument pel nas durant 5,5 segons i expira també pel nas durant 5,5 segons, sense pauses ni esforç. La panxa s’infla lleugerament en inspirar i torna suaument cap endins en expirar.
Aquest ritme, d’aproximadament cinc o sis respiracions per minut, pot ajudar a reduir l’estrès, afavorir la calma i millorar la concentració i la regulació emocional.
Pots utilitzar l’aplicació gratuïta Paced Breathing, programar-hi el ritme 5,5–5,5, tancar els ulls i deixar que els senyals sonors t’indiquin quan has d’inspirar i quan has d’expirar.
Comença amb cinc minuts al dia i, si et resulta còmode, augmenta progressivament fins als 10 o 15 minuts.
5,5 segons inspirant PEL NAS → 5,5 segons expirant PEL NAS.
I si et costa dormir? Prova el 9–9–2
Hi ha nits en què el cos és al llit, però la ment continua desperta. També pot passar que ens despertem de matinada —a les quatre o les cinc, per exemple— i no puguem tornar a agafar el son.
Quan estem en un estat de molta activació mental, estrès o alerta, pot haver-hi una major presència d’ones beta d’alta freqüència (high beta). Per facilitar el son ens interessa avançar cap a un estat de més calma, associat a una major presència d’ones alfa.
Prova la respiració 9–9–2: inspira lentament pel nas durant 9 segons, deixant que la panxa s’infli; expira lentament per la boca durant 9 segons, deixant que la panxa es buidi, i fes una pausa inicial de 2 segons. Si et costa mantenir els 9 segons, adapta el ritme a la teva capacitat: pots començar amb un 6–6–2, per exemple. L’important és respirar suaument, sense forçar.
Aprofita aquests dos segons per badallar. Al principi hauràs de provocar voluntàriament el badall, però després de tres o quatre repeticions és probable que comenci a aparèixer espontàniament.
Quan això passi, oblida’t dels dos segons: deixa que la pausa duri tot el temps que necessiti el badall. Al cap d’uns minuts poden aparèixer diversos badalls seguits i les pauses allargar-se de manera natural. No els tallis; deixa que el cos segueixi el seu ritme.
Aquesta combinació de respiració lenta, atenció al cos i badalls pot ajudar a reduir l’estat d’activació i afavorir la calma, tant per adormir-nos com per tornar a dormir si ens hem despertat durant la nit.
9 segons inspirant PEL NAS → 9 segons expirant PER LA BOCA → pausa per BADALLAR.
L’objectiu no és obligar-nos a dormir, sinó crear les condicions perquè el cos i la ment passin de l’activació a la calma i el son pugui arribar de manera natural.
I això només és el començament
I pensa que respirem unes 20.000 vegades cada dia. Una respiració inadequada pot contribuir a problemes de son, estrès i, en alguns casos, tensions musculars i dolors d’esquena, entre altres molèsties.
Tenim la gran sort de disposar d’una eina extraordinària, gratuïta i sempre al nostre abast: la nostra respiració.
Respirar millor es pot aprendre.














