En Mihaly Csikszentmihalyi, doctor en psicologia, descrivia l’estat de flux com un estat mental que experimentem quan estem immersos en alguna activitat que ens resulta gratificant pel simple fet de fer-la, una activitat que ens estimula i en la que ens posem tant que perdem la noció del temps.
Per a que l’estat de flux es doni, l’objectiu de l’activitat ha d’estar clar, alineat als nostres talents i el repte que representa ha d’estar equilibrat amb les nostres habilitats. De manera que, si estem massa capacitats per dur-la a terme, ens avorriríem i si n’estem massa poc, ens estressaríem.
Imagineu-vos estar en una feina ben pagats, amb bon horari i poquíssima feina. Es faria llarg passar la setmana? Evidentment depèn del caràcter de cadascú, però no saber què fer per a que et passin les hores, parlo per mi, sense cap dubte afectaria a la meva autoestima.
Si per contra, esteu en l’altre extrem, feines que demanen unes habilitats que no teniu i a bon ritme, l’estrès i la sensació d’asfíxia estan assegurats, a més de l’insomni, l’apatia, el mal humor, la desgana i la grisor.
El fet de no estar en estat de flux, almenys una bona part del temps, ens hauria de fer pensar que estem en un lloc equivocat i que toca posar-se les piles per sortir-ne el més aviat possible. Un gran motivador per canviar de lloc és tenir clar que actualment estàs en un d’equivocat.
Ara imagineu que sí, que habilitats i tipus de tasques estan equilibrats però que esteu súper saturats de feina, cremats, fent més hores que un rellotge i que el cos us comença a enviar senyals. I d’aquí surt posar el comptador a zero, que no és res més que plegar d’on estàs per començar amb la safata d’entrada buida en un altre lloc. Evidentment, en un altre lloc sense cap garantia de que no et passi el mateix al cap d’un temps.
Aquest fenomen porta, a algunes empreses, a vincular part del salari a la finalització dels projectes, a fi d’assegurar mínimament que aquests no perillin per la temptació de donar carpetada i apa, bon vent.
En Daniel Goleman diu que la millor forma de millorar la nostra força de voluntat és fent quelcom que ens apassioni. Quelcom que ens motivi, que mobilitzi la nostra energia, que ens faci passar a l’acció i que ens ajudi a perseverar encara que ens topem amb les dificultats. El que vindria a ser treballar per un propòsit.
El tenir un propòsit empresarial és un element fonamental per les generacions nascudes a partir dels anys vuitanta. Amb un talent que és escàs i que no té por al canvi, una de les cartes que tenim per jugar és tenir treballat un propòsit i comunicar-lo bé.
Coneixes el per què de la teva empresa? Coneixes el teu per què?
“Descobreix el que t’agrada i el que odies a la vida. Comença a fer més del que t’agrada i menys del que odies”. Mihaly Csikszentmihalyi
